Diumenge XVIII/B 5 agost 2018
La primera lectura d’avui mos transmet una lliçó sàvia. Deixats els egipcis, els israelites respiren llibertat. Però la llibertat que comencen a tastar té un preu, i un preu que no és fàcil pagar. Si a Egipte tenien i menjàvem olles plenes de carn, ara tenen fam. Mes..., si a Egipte se sentien esclaus, ara estan lliures.
D’aquest fragment no en podem fer una lectura purament anecdòtica, o de miracle. No mos podem quedar en dir que Déu els va enviat el mannà des del cel. N’hem de fer, val la pena fer-ho, una lectura teològica.
El llibre de l’Èxode ens fa veure avui que aconseguir ser lliures té un cost molt alt. No mos és fàcil desfer-nos de seguretats purament materials per aconseguir caminar “lleugers d’equipatge”.
Deixar coses: terres, olles de carn, feines, ... i sortir, com van fer els israelites, cap un món desconegut no és fàcil. Un jove que ha acabar el batxillerat i aquest any se’n va a estudiar a Barcelona, li vaig demanar: -Què sents ara que vas a estudiar? I la seva resposta va ser ràpida i crec que molt sincera: -Em sent confús!. Desprès, mig somrient, deia: És clar, a partir d’ara, hauré de fer cuina, net, comprar, conviure amb altres, ...
Ser lliures comporta un grau de maduresa tan superior que, com va passar als egipcis, no pocs enyoren les olles plenes de carn encara que sigui a costa de perdre la responsabilitat que han de tenir sobre la seva vida personal.
Infants i joves de la nostra Parròquia aquests dies viuran es Campament. Una mare em deia preocupada i il·lusionada al mateix temps: -La meva filla de 9 anys hi va satisfeta, ara veurem!. Compartir amb els altres, sortir de casa i de les seves comoditats, no és fàcil. No ho és, però és un aprenentatge d’autonomia necessari. Jo crec que fan bé els pares que animen i faciliten aquesta experiència als seus fills.
Aconseguir ser lliures, aconseguir ser tu mateix enmig d’un món tan variat i intercomunicat com és el nostre en aquests moments, no és un camí de roses. És necessita seny, discerniment, fugir de la mediocritat, reflexió, tenir principis personals, conviccions ben mastegades, ... ganes ben vives de tirar endavant. És lluitar contra aquell tipus de pessimisme que va dient: -Abans, a Egipte, vivíem millor!”. És trist valorar més les olles plenes de carn que ser autònom, tenir personalitat, i viure segons les teves opcions personals.
Com el poble d’Israel, també noltros, els cristians d’avui, necessitem refer les nostres forces per aconseguir arribar a la terra promesa, a la llibertat pròpia dels fills de Déu. És per açò que tenim necessitat, com mos recorda el salm d’avui i l’evangeli, de menjar el pa de vida, de compartir l’Eucaristia.
Davant l’Eucaristia, no pocs, com abans els israelites, tornem a dir avui: -Què és açò? (Man-hu). Què hem de respondre? Hem de respondre el que mos diuen avui st. Pau, l’evangeli: -És prendre consciència que hem de deixar de viure un estil sou abocat al materialisme i aprendre a donar valor a l’esperit. Al sol, a la natura, a la lluna quan es pon o quan s’alça en força, però també al seu autor, al seu Creador.
Que els qui van al campament donin gràcies per la natura, la tastin i disfrutin,