Síntesi de l’homilia de l’Assumpció de Maria – 15 –VIII-2018
No sabem com va ser el final de Maria. L’Església proclama que el seu final és el que serà per a tota la humanitat. Ella ja viu el que per a nosaltres encara és una esperança. Ho declarà Pius XII l’any 1950 i el Concili Vaticà II.
En aquesta festa l’evangeli ens assenyala la visita de Maria a la seva cosina Elisabet. A l’elogi d’Elisabet (Ets beneïda entre totes les dones), Maria respon en la pregària del Magníficat.
S’ha dit sempre: “Digues quina imatge tens de Déu i et diré com és la teva fe”.
*En el Magnificat Maria expressa que Déu està en contraposició permanent a homes i dones que ni es reconeixen ni es valoren. Som petits, certs, però Déu en cadascú ha obrat meravelles. (Ho veiem el vespre t’eclipsa total de lluna).
*En el Magnificat.... en contraposició permanent en qui explota i esclavitza (Derroca del soli els poderosos). Sols si estem atents com són tractats no pocs en el món turístic o en la neteja de pisos, ... O sols si estem atents a no pocs avatars polítics, ens adonam que Maria informa que Déu està al costat dels humiliats.
*En el Magnificat... en contraposició als homes i dones afanyats per exhibir-se públicament i socialment (El Senyor dispersa els de cor altiu, els rics se’n van sense res).
La nostra generació no pot oblidar l’experiència de Déu que té Maria (totes les generacions li diran benaurada)