Diumenge XX/B (19 agost – 2018)
Les lectures d’avui ens presenten un camí a seguir, pas a pas.
El llibre dels Proverbis, cap 9,6, ens recorda clarament i com a primer pas, que: “Deixem la nostra ignorància i viurem, i avançarem pel camí del coneixement”.
I el mateix llibre dels Proverbis, el salm 33 i st. Pau, van fent un pas rere l’altre i ens assenyalen què i qui ens faré sortir de la nostra ignorància:
1.El què ens farà sortir de la nostra ignorància, ens ho comunica avui el llibre dels Proverbis. Mos diu que ens farà sortir de la nostra ignorància: “el Palau on la Saviesa ha construït set columnes”. El Palau, el Temple, la Parròquia, l’Església, l’espai de la comunitat, la mansió de set columnes, mansió perfecte, acollidora, àmplia i sòlida. Mansió, espai, lloc, comunicador de serenor, de pau, de seguretat interior.
Sortirem de la nostra ignorància si sabem fer-nos amb l’espai on hi regna el silenci, la pregària, la reflexió, la trobada amb tots aquells que cerquen sortir de la seva ignorància. Allà on contínuament hi ha crits, renous, paraules altisonants, ... en el fons hi ha ignorància. Se senten paraules, però estan buides. S’altre dia, des del meu despatx sentia cridar a un home a la seva esposa i a la seva filla fins que ella li va dir: “Bono, que n’hi hagi prou!”. Allà on hi ha crits és impossible que hi hagi seny, profunditat, ...
2.I qui ens farà sortir de la nostra ignorància és Déu, és Jesucrist, és l’evangeli. El salm 33, l’orant, aquell que prega i en té experiència personal, escampa: “Venerau el Senyor i no us faltarà res!” “Qui cerca el Senyor no li falta cap bé”.
I St. Pau comunica als cristians d’Efes: “Deixau que us ompli l’Esperit Sant! Exhortau-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, cantau al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en nom de Jesucrist, el nostre Senyor”.
Hem de cercar Jesucrist, hem de fer-nos amb ells, encara que a dins de la nostra societat, com diu Manuel Fernández del Riesgo (Prof. de filosofia emèrit de la Complutense): “Hi hagi periodistes, intel·lectuals, membres de la classe política i elements del món de la cultura que identifiquen la religió com allò més d’aquell temps passat i conservador”.
A vegades, llegint i escoltant, em demam: Què pretenen tots aquests quan volen fer creure que Déu i la seva presentació és un obstacle pel progrés? Creuen de ver que sense Déu la solidaritat i la fraternitat seran més viscudes?
St. Pau recorda, tenint present que des de sempre i en qualsevol època i cultura hi ha hagut defensors d’exiliar Déu del món, “que el temps que vivim –aquest i des de l’inici del món- és dolent”. I remarca: “No sigueu d’aquells que no fan cas de res: més bé mirau d’entendre què vol de vosaltres el Senyor”.
Què vol el Senyor? Aquesta és la pregunta clau d’aquest diumenge. I la resposta en la dóna l’evangeli que anam comentant durant cinc diumenges (Jn, 6). Evangeli dedicat a l’anomenat “discurs del pa de vida”. Què vol el Senyor? El Senyor vol “que mengem la carn del Fill de l’home i bevem la seva sang” Per què? “Perquè els qui en mengen, viuran gràcies a mi”. Els qui en mengen, deixaren de ser ignorants. Intentaran, com diu st. Pau: “saber el que fan” “ser gent de seny” “Treure bé del moment present”.
“Menjar la carn del Fill de l’home i beure la seva sang”, ho dèiem diumenge passat, vol dir: “viure en comunió amb Jesús” “identificar-se amb ell”.
No hem de viure l’Eucaristia com una “obligació dominical” “ni com a combregar almanco una vegada a l’any”. L’hem de viure sabent que és un eina imprescindible per mantenir viva i forta l’actitud interior de seguiment i adhesió a Crist, i de compromís amb els altres.
A més, l’Eucaristia és el sagrament de la comunitat (Fets 2,42). No és només un acte de culte o de pregària. És una manera de viure comunitària-ment la nostra fe.