Diumenge XVII/B 29 juliol 2018
El segon llibre dels Reis, primera lectura d’avui, ens col·loca en temps del profeta Eliseu, quan al poble d’Israel li mancaven oli i pa, i els creditors l’escanyaven. Què fa Eliseu quan veu en necessitat el seu poble?
Eliseu posa en disposició de tots vint pans d’ordi que li ofereix un home de Baal-Salisà, el primer fruit que aquest obté de la seva collita. I aquest home es mira com espantat a Eliseu i li diu: -Com puc donar açò (tan insignificant) perquè puguin menjar un centenar d’homes? D’aquí, només, crec que hi ha prou contingut per a interioritzat i practicar.
*No fa temps no poques persones oferien a Càritas el seu primer sou. Record que així demanaven els meus pares ho fessin els meus germans. El primer fruit del seu treball havia d’anar als pobres, als més pobres que noltros. I açò que en aquell temps, a casa, hi havia només un sol sou per a tretze persones.
Aquest és un detall que descobresc té arrels en el gest d’Eliseu. Allò que rebem com regal o agraïment dels altres ho hem de posar a favor dels més pobres.
*A més, Eliseu fa conèixer, instrueix, forma, educa a aquest home de Baal-Salisà perquè vegi que Déu es fa present d’una manera especial en els pobres. Els cristians hem de tenir una atenció especial, diària, a aquelles persones que viuen mancades del que tots vivim com essencial: salut, menjar, atenció, cultura, casa, respecte a la seva vida i dignitat humana.
Quan visitam esglésies, descobrim que a alguns sagraris avui hi ha aquesta inscripció: “Recorda que el principal sagrari ets tu i els altres”. I és cert. Jesús mateix ens recorda: “Tot allò que feu a un d’aquests per petit que sigui m’ho feis a mi”. “Tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi” (Mt. 25, 46). Són paraules que st. Mateu els col·loca el dia del Judici final.
*La resposta que donà aquest home de Baal-Salisà i que també dóna l’apostòl Andreu a l’evangeli: “Què és açò per a tanta gent”, em sona a la veu de la prudència, que calcula per evitar el fracàs.
Uns i altres, els de Baal-Salisà, els apòstols, noltros mateixos hem d’aprendre cada dia que els càlculs de Déu són radicalment diferents dels que fem noltros mateixos normalment. Déu calcula amb el mòdul de l’amor que fa miracles.
L’amor va fer possible als meus pares que ens ensenyessin que el primer fruit del nostre treball havia de ser per als pobres, i açò a una casa que hi havia un sol sou per a tretze persones.
L’amor fa possible que no poques persones visitin malalts i gent gran quan no tenen quasi bé temps lliure per a ells.
L’amor fa possible que no poques persones es facin missioners i surtin de la casa dels seus pares i entreguin la seva vida, anys i anys, per a servir als pobres. Diumenge passat ho descobríem amb el missioner salesià Xec Marqués.
L’amor fa possible que no poques persones cuidin els seus pares en necessitat; cuiden algun del seus fills amb discapacitat; optin per no avortar en circumstàncies personals no fàcils; acompanyin fins el final a qui pateix oferint-li cures paliatives i amor, no eutanàsia.
Els cristians, davant les necessitats de les persones, hem de saber jugar el risc i confiar en Déu més que guardar sa roba per prudència i en benefici sols personal.