Homilia Diumenge XVI – 22 juliol 2018
La idea central de les tres lectures és la pau. Aconseguir la pau és una de les nostres metes més importants com a cristians. I aconseguir-la, no és fácil.
Tots necessitam pastors, guies, companys que ens ajudin a aconseguir-la, viure-la.
Jeremies recrimina als pastors que no transmeten pau.
La imatge del Pastor ve d’enfora. A l’Antic Orient els reus es designaven ells mateixos “pastors dels seus pobles”. A l’Antic Testament Moisès i David abans de convertir-se en pastors des Poble d’Israel, van ser pastors de les seves ovelles. Ezequiel mateix parla de Déu que és el pastor del seu poble. Diu: “Així com un pastor vetlla per les seves ovelles, jo també vetllo per les meves ovelles”.
Qui són avui els pastors? Segur que podem pensar amb els pares, els mestres, els capellans, els polítics, ... El deure de tots ells, la seva vocació, és b”vetllar”, cuidar, estimar, acompanyar.
Les tres lectures, fixant-se amb tots i amb els deures de tots, diuen:
-Que els pastors no facin fugir les seves ovelles. Que els pares no facin fugir de ca seva els fills, els polítics intentin que tothom pugui viure dignament, els capellans tinguem capacitat d’escoltar, acompanyar, ...
-Que els pastors –ens diu st. Pau- apropem els diferents: familiars, amics, ciutadans, parroquians, ...
-L’evangeli ens recorda que els pastors, sobretot, s’ha de preocupar pels qui manco atesos estan: els que no tenen pastors, els més necessitats entre els familiars, amics, ciutadans, ...
-Resem a casa el salm 22 d’avui: El Senyor és el meu Pastor. Ell és el Pastor de tots. Déu és el nostre Pastor. Déu ens dóna la pau. Ell ens fa anar per camins segurs. Amb ell de res tenim por (testimonis: sants i màrtirs). El seu amor i bondat ens acompanyen sempre.