Diumenge XVII/A 30 de juliol 2017
La lectura de l’Antic Testament -primer llibre dels Reis, 3- ens presenta la figura del rei Salomó. Salomó, essent encara ben jove, va heretar una tasca gens fàcil: Saber conduir correctament el poble d’Israel! I, com a bon rei que volia ser, va oferir a Déu mil sacrificis. L’ajud de Déu li interessava. Per açò Déu li correspon i li demana: “Què vols que et doni”. La resposta de Salomó va satisfer Déu plenament. Salomó no li demanà molts d’anys de vida, ni riqueses, ni la mort o desaparició dels seus enemics. Li demanà “la gràcia de saber escoltar per actuar justament amb tothom i saber destriar el bé del mal”.
Tant amb aquesta lectura com amb l’evangeli d’avui que ens parla que qui troba la perla fina que cerca, ven tot el que té i la compra, Déu ens adverteix de l’error en què cauríem si pretenguéssim posar l’opció pel Regne del cel al mateix nivell d’altres opcions que anam prenent en la vida. L’Oració col·lecta d’avui diu: “De tal manera usem dels béns temporals, que no perdem els eterns”. Després del Concili, Pau VI va fer aquesta afirmació rotunda: «Només el Regne de Déu és absolut. Tota la resta és relatiu». Que bé so hi tenim present. Me va agradar, per açò, el comentari que feia una mare veient, un diumenge, la seva taula de casa plena dels seus fills i parelles: “Som rics. Compartir taula junts és la més gran de les nostres riqueses”.
Segons pensadors i filòsofs, segons Jesús, amb què consisteix prendre’ns la vida seriosament? Consisteix amb saber respondre a aquesta pregunta: “Qui som jo?”. Viure no consisteix en menjar i beure. No consisteix en posseir més i més. Consisteix en descobrir que vivim “a favor dels altres”. I són moltes les persones que ho descobreixen sense ser grans pensadors. Ho descobreixen, sols estimant: mares i pares, avis i sogres, ciutadans i governants.
Si molts familiars i amics saben passar hores i hores al costat d’algú que pateix, també Salomó, referent dels qui governen una parròquia, un poble, una comunitat, un país, sap que el seu deure no és altra que “saber escoltar”, que saber discernir entre el bé i el mal.
Salomó avui ens diu que tots els qui tenim una responsabilitat sobre d’altres –pares, educadors, rectors, governants, ...- a qui hem d’escoltar primer de tot és a Déu si volem exercir la nostra tasca justament i amb pau.
En el fons, la Paraula de Déu ens diu avui que tots hem d’actuar segons la recta consciència, especialment educadors i governants. La vida i el futur dels fills, de la parròquia, d’un poble, d’un país, depèn de la nostra recta consciència, de la capacitat de tots i de cadascú de reconèixer el bé u de posar-lo a la pràctica.
Déu i un dels seus signes qualsevol: una creu, una medalla, un quadro, una imatge, no pot ser una peça decorativa. Tots ens hem de posar sota la seva protecció perquè ens guii correctament.
Quan resam el Rosari, que bé si ho féssim, qualificam Maria a les lletanies com: “Seu de saviesa”. Demanem-li que ens ajudi a adquirir aquesta saviesa que a tots ens és tan necessària per a ben conduir una família, una parròquia, un poble, un país.