Diumenge 23 de juliol 2017 XVI/A
Jesús, per a conversar amb la gent, empra paràboles, exemples senzills amb la intenció de ser entès. Li preocupava ser entès. Les homilies, les catequesis, les converses que tenim els uns amb els altres han de tenir aquest objectiu: “Ser entesos”. Quantes dificultats sorgeixen a vegades de les nostres relacions perquè no ens explicam prou bé, perquè no posam interès per ser « entesos » correctament. Esforçar-nos per ser entesos és un bon objectiu per encetar bones relacions.
Què vol donar entendre Jesús amb les dues paràboles d’avui? Vol donar entendre coses tan senzilles com aquestes:
-Dins el terreny de la nostra interioritat Déu hi ha sembrat valors, llavors d’evangeli. Déu s’ha sembrat a ell mateix. A dins nostre, si ho cuidam, hi naixeran la nostra capacitat per a ser bons, justos, honrats, pacients, solidaris, descobridors i amants de Déu, ... Valors que al principi, com un gra de mostassa, són insignificants però que, si els cuidam, es van fent carn de la nostra carn, es van fent part essencial nostra.
-Però també és cert que algú -l’entorn que vivim, les nostres males experiències, notícies que sentim cada dia i que algunes fins i tot passen ben a prop nostre- va sembrant jull, mal herba, actituds, formes de ser i de fer negatives per noltros mateixos i per als demés. I aquestes actituds troben arrel en noltros quan no estem concentrats, quan vivim despistats o indiferents. Quan dormin. Quan no estem atents al que se’ns oferta.
Però aquestes paràboles ens assenyalen alguna cosa molt important. El jull, els mals comportaments, les actituds negatives que naixen i creixen en noltros o al nostre entorn, han de ser viscudes amb paciència, amb pau. La impaciència mai ens aportarà pau. La violència, els crits, les baralles, els mals gestos, ... mai ens aportaran pau.
Per açò aquestes paràboles ens indiquen que hem de tenir present la manera de ser de Déu. La manera com es comporta Déu davant el mal, el pecat del món i nostre. I la manera de ser de Déu ens ho assenyala avui un llibre de l’Antic Testament, el llibre de la Saviesa, o el llibre dels Salms, també de l’Antic Testament. Mirau com ens presenten Déu:
*El Llibre de la Saviesa ens diu: Déu vetlla sobre tothom. Déu tracta a tothom amb consideració, amb moderació. Déu –i ho diu expressament-, obrant així ens ensenya que hem de ser humans amb tothom. A tothom hem de donar ocasió de penedir-se.
*I el salm 85 ens assenyala: “Vós, Senyor, sou indulgent i bo. Vós sou ric en l’amor. Vós sou un Déu compassiu i benigne, lent per al càstig i fidel en l’amor”.
La Sagrada Escriptura presentant-nos qui és Déu i com actua Déu, no ens assenyala tan sols com hem de ser noltros, també ens marca un camí, una pedagogia.
Sols aconseguirem reconvertir la nostra vida i ajudarem a uns altres a emprendre aquest mateix camí, si som pacients i compassius. Si reconeixent com ens costa a cadascú canviar actituds no positives, entenem que també els costi als altres fer-ho.
Allò important que és, idò? “Acompanyar-nos, acompanyar-nos”.
Demanem avui a Déu que sapiguem ser pacients amb les nostres petiteses i amb les petiteses dels altres.