Transfiguració del Senyor
A vegades me demanen si hi ha seminaristes a Menorca. I més de dos, quan els dic que sí, es sorprenen. Per què es sorprendran? Es sorprenen perquè troben estrany que hi hagi joves que avui es plantegin ser capellans? Es sorprenen perquè desconeixen la vida real de les nostres comunitats?... No ho sé. Tot és molt complex.
La sorpresa, però, és positiva. Tota sorpresa crea inquietud i provoca preguntes i desitjos. Veiem avui que, Pere Jaume i Joan, convidats per Jesús a viure la seva transfiguració al Tabor, es sorprenen tant d’aquella quietud, d’aquella pau o d’aquella experiència de Déu especial, que en boca de Pere, manifesten: “Senyor, que n’estem de bé aquí dalt. Si voleu, hi farem tres cabanes, una per a vós, un altre per Moisès i un altre per Elies”. Estan tan sorpresos que ni pensen en tenir un refugi per ells.
La sorpresa, en aquest cas, és positiva. Ho és tant, que els col·loca en el món de la realitat. Després d’haver dit açò, i quasi sense fer cas del que diuen, la sorpresa els porta en el món de la interioritat més profunda. Senten a dins seu una veu que diu: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m’he complagut. Escoltau-lo!”.
La sorpresa els porta a escoltar Jesús i, per açò, a baixar amb ell de la muntanya i trobar-se en el món de la realitat quotidiana. Els posa enmig de la gent que no viuen aquesta experiència transcendent, i s’hauran d’espavilar per a no cansar-se de desitjar sorprendre a una gent que no té lloc per a les sorpreses ni en fa cas d’elles. Els posa enmig d’una gent que es sorprèn pel servei que fan als altres. Escoltant Jesús, l’imiten fent-se sensibles de la necessitat que viu tanta gent.
Jesús segueix escollint avui també deixebles perquè visquin l’experiència d’un Déu que ens pot sorprendre a dalt d’una muntanya, a la falda de qualsevol canaló, amb una conversa amb qui sigui, ...
Tenint present aquesta festa de la transfiguració, i tenint present que divendres passat era la festa de Jean Marie Vianney, patró dels preveres, quants són els seminaristes que avui, per ara, han escoltat aquesta crida de Déu i es preparen per a ser un dia capellans?
Són cinc. I segur que hi ha uns altres que esperen que algú, en nom de Jesús –pares, catequistes, amics, capellans- els cridin a viure aquesta experiència de sorpresa del Tabor.
Idò, sí! Jesús segueix cridant a unes persones que, atentes a la realitat que vivim, intueixen que el servei als demés és important, reconeixen que les persones vivim obertes a un sentit transcendent de la vida, desitgen participar en l’educació que ensenya a pensar críticament i que ofereix un camí de maduració en valors, opten per integrar un projecte comú més enllà dels beneficis i desigs personals, més enllà de la veritat subjectiva..., descobreixen les necessitats variades que vivim i volen estar-hi del tot atents, ...
És o no és atraient aquesta manera de ser i de fer davant la vida? Tot depèn. Depèn de l’educació, de la forma de ser de cadascú, d’allò que un aspira. Depèn del grau de Tabor que hi hagi a les nostres cases i Parròquies.
És interessant veure les respostes a una entrevista feta divendres passat a Mn. Joan Tutzo, prevere caixer capellà, que ha estat escollit per a ser pregoner de les festes de st. Gaietà. Josep Falagan, entrevistador li demana: “D’on neix li la vocació per ser capellà?” I en Joan respon de cop: “De Déu. Jo crec que és el que Déu vol de jo. Vaig intentar fugir anant a estudiar Dret. Però vaig aprendre que seria feliç allà on Déu em vol feliç”. La vocació fins i tot pot sorprendre a cadascú. A aquell mateix que ha rebut la crida.
Avui, Dia de la Transfiguració, vull tenir present a totes aquelles persones que, sorpreses per Déu, saben baixar del Tabor i es dediquen als altres. Són poques? Què va! Són moltíssimes. Sols pensem en els monitors de la nostra Parròquia que s’han passat tota la setmana de campament i fent un servei extraordinari a fillets i joves. I, tinguem present, a unes persones joves, dues al·lotes, que passen uns dies entre noltros, hi han fet mig any servint als més pobres de dos països que han visitat.
Sols des de la generositat s’entén una vida entregada als altres. S’entén, entre moltes altres opcions, l’opció d’entrar al Seminari i, essent sacerdot, si Déu així ho vol, viure per als altres. L’entrega als altres sols s’entén des d’una experiència de Tabor. Valorem-la i vivim-la!