Diumenge XV/A 16 juliol 2017
Avui Jesús ens regala la coneguda paràbola del sembrador. El Papa Benet deia que aquesta pàgina de l’evangeli és, en certa manera, autobiogràfica perquè dóna a entendre l’experiència que vivia Jesús mentre anava ensenyant a la gent. Jesús s’identifica amb el sembrador que va escampant la bona llavor de Déu, i percep els diversos efectes que obté segons l’acollida que, qui escolten, viuen.
També podríem dir que és una paràbola autobiogràfica dels pares, dels educadors, dels catequistes, de la Parròquia.
I és que hi ha fills, hi ha pares que porten el fill o filla a catequesi, persones que assistim a la catequesi d’adults, a una vida creixent, a un grup de matrimonis i…
-Ens trobam amb fills, amb pares, amb noltros mateixos que escoltam superficialment. Res penetra profundament al cor. I alguns pares viuen angoixats front la reacció dels seus fills. I alguns catequistes i parròquia pateixen perquè senten que el que fan els sembla ser quasi bé inútil. I el mateix passava i vivia Jesús.
-Ens trobam amb fills, catequitzants, famílies, que escolten en un primer moment. I sembla que alguna cosa ens, els ha arribat al cor, però no tenen constància. Però, prest sembla que “com si res hagin viscut, com si res hagin escoltat, com si res els hagi tocat al cor”. I el mateix passava i vivia Jesús.
-Ens trobam amb fills, catequitzants, persones, famílies, que viuen entremig de tantes preocupacions o problemes, de tantes ideologies que obsessionen el seu pensament, que són incapaços d’escoltar res en calma, en pau, amb ganes de reflexionar. Persones incapaces d’escoltar perquè no viuen pau al cor. I el mateix passava i vivia Jesús.
-Ens trobam, també, gràcies a Déu, amb fills, catequitzants, persones, famílies, que escolten. I com més escolten més ganes d’escoltar i d’aprendre i de reflexionar i de rectificar tenen. I aquí sí que la paraula i el testimoni dels pares, dels catequistes, dels educadors, de la Parròquia, de l’evangeli, de Jesús, resulta ser eficaç. I el mateix passava a Jesús.
Però aquest evangeli insisteix també en el mètode de la predicació de Jesús. Sols amb els seus més íntims i en moments oportuns, ell els parla amb profunditat i cor obert. Quan es trobava davant una multitud on hi ha de tot i on ses interpretacions poden ser de tot color, Jesús els parla amb paràboles. Posa exemples reconeixent que els primers passos no poden ser mai profunds. Els primers passos, les primeres paraules, les primeres relacions sempre han de tocar més amb els peus a terra.
Finalment, vull assenyalar l’atenció que presta sempre Jesús no sols als seus més íntims, també a tothom. El que diu l’evangeli just al començament és per gravar-ho: “Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac” (el descans o la contemplació, li eren fonamentals. “I era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a la barca i s’hi assegué” (Per atendre la gent valia la pena suspendre el seu descans merescut). “Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà “llargament” en paràboles” (Ni Jesús ni ells tenien el temps cronometrat). Quan venim a l’Església, no hem de mirar tampoc massa si la celebració és curta o llarga. Val més pensar que ens sigui profitosa i intentar que ho sigui.