Diumenge XIV/A 8-9 de juliol, 2017
Avui a l’evangeli Jesús ens repeteix unes paraules que ja hem sentit no poques vegades però que sempre ens commouen: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Acceptau el meu jorn, feu-vos deixebles meus, que jo som benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu”.
Aquesta actitud de Jesús m’arriba al cor. M’adon que quan Jesús anava de poble en poble i d’un lloc a un altre, estimava fent-se proper a la gent. Veient tots els qui estaven cansats o patien, pel que fos, es preocupava per ells: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats”.
Aquesta mirada és la que hem d’acollir avui i hem de fer-la nostra. També avui, com ell, els cristians ens hem d’aturar, hem de posar la mirada i el cor, o hem d’ajudar a qui avui sent damunt d’ell molt feixuga la vida de cada dia.
*La senten feixuga perquè els manca salut. La salut és un valor de la vida que tots voldríem tenir i no perdre mai.
*La senten feixuga perquè els manca poder econòmic. Com n’és de difícil una vida que no tenint feina, no tenint un lloc de treball, no sap com alimentar i donar casa digne als seus més íntims.
*La senten feixuga perquè els manca amor o no se senten estimats. Aquesta manca d’amor, aquest no sentir-se estimat, avui el pateixen persones que formen part de no poques famílies i, persones que, per la causa que sigui, senten dures frustracions en la seva vida. Quantes persones avui els manquen el goig del viure. Es diu que cada dia unes 10 persones se suprimeixen la vida a Espanya. Els suïcidi és la primera causa de mort no natural en el nostre país. Supera els accidents de tràfic. 3.910 persones (2.938 homes i 972 dones), durant l’any 2014.
Jesús ens diu avui que la nostra mirada s’ha de fixar en tota aquesta gent que no són “uns més entre tants”, sinó fills de Déu que pateixen. Avui hem de donar gràcies molt especialment a tots aquells que visiten malalts, que escolten persones amb problemes, que animen amb les seves paraules positives a qui el seu ànim baix. I, donant gràcies, hem de fer es propòsit de fer-ho noltros també.
Mitjançant la pregària hem d’aconseguir ser, cada dia més, pacífics i bondadosos. Per què? Perquè tan sols quan vivim en pau som capaços d’atendre als altres. Les lectures d’avui ens recorden constantment que Déu és compassiu i bo. Van dient: “Veniu a mi tots els qui esteu cansants i afeixugats i amb mi trobareu repòs”.
-La Primera lectura, de Zacaries (9, 9-10), diu: “Alegra’t Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador. A tots els pobles adreçarà paraules de pau”.
-El salm d’avui, el 144, ens recorda: “El Senyor és compassiu i benigne. Les seves obres són obres d’amor”.
-I l’evangeli d’avui, Mt 11, 25-30, expressa clarament: “Veniu a mi tots. Jo som benèvol i humil de cor. En mi trobareu el repòs que cercau”.
Tan sols pacificarem si noltros vivim en pau i tenim el nostre cor pacificat.
Avui beneirem el quadre de na Maria Salord que ens ha regalat per festejar més intensament les festes de la Mare de Déu. El nom d’aquesta imatge, per desig de la seva mateixa autora, serà: “Maria de la dolça esperança”. Posem a les seves mans aquestes ganes que tenim de ser pacífics per escampar pau arreu.