Diumenge XIII/A
Hem començat l’estiu i a la Parròquia es noten canvis: s’han acabat les catequesis, els monitors des Club preparen el campament, persones que visiten la nostra illa participen també de les nostres celebracions, ...
El verb acollir conté un contingut especial que avui les lectures ens demanen captar-lo i practicar-lo.
No sols hem d’acollir correctament els canvis de temporada i hem de posar horaris i activitats corresponents. Hem d’acollir també les persones, hem d’acollir les nostres famílies i, sobretot, hem d’acollir Jesucrist.
Hem d’acollir les persones. La primera lectura parla d’Eliseu que va ser acollit molt generosament per una sunamita i el seu espòs. Jesús també va ser ben acollit per Marta, Maria i Llàtzer. Jesús va acollir i va ser acollit, també, per pecadors i fariseus, ...
Acollir i ben acollir no és fàcil. Jesús també va viure la “no acollida”: “Va venir a casa seva i els seus no el van acollir”. Els del seu poble, els de Natzaret, tampoc. Per açò ell va dir: “Un profeta mai és ben rebut pels seus”.
Però allò que és ben cert és que “l’acollida” és un valor humà i un valor evangèlic. El mateix evangeli d’avui li dóna una importància cabdal quan diu: “tothom que doni un got d’aigua a qui tengui set, aquest és digni de mi”.
Però no totes les acollides però són qualificades de bones acollides. Les acollides, per noltros cristians, tenen un objectiu, un marcat: Jesucrist!. Tot ha de ser acollit, viscut des d’ell. Per açò l’evangeli avui ens recorda: “Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi”. I no és que l’evangeli ens demani que no estimem els nostres pares. No, no és açò
La Bíblia en general va plena de referències a favor de les nostres famílies:
- Per tres vegades a la Torah es repeteix el manament d’honrar el pare i la mare (Ex 20,12; Lev 19,3; Dt. 5,16)
- A més, tres són també les vegades on es condemna qui maleeix pare o mare (Ex 21,17; Lev 20,9; Dt 27,16)
- I encara, un passatge del llibre de Siràcida ens convida a cuidar els nostres pares en la seva vellesa (Sir 3, 1-16)
Què vol dir Jesús referent a l’acollida en les nostres famílies?
Moltes vegades, els creients hem defensat la «família» en abstracte, sense aturar-nos a reflexionar sobre el contingut concret d'un projecte familiar entès i viscut des de l'Evangeli. I, no obstant, no n'hi ha prou amb defensar el valor de la família sense més, perquè la família pot plasmar-se de maneres molt diverses en la realitat.
Avui es donen famílies de tot tipus. Hi ha famílies obertes al servei de la societat i famílies replegades sobre els seus propis interessos. Famílies que eduquen en l'egoisme i famílies que ensenyen la solidaritat. Famílies alliberadores i famílies opressores.
Jesús ha defensat amb fermesa la institució familiar i l'estabilitat del matrimoni. I ha criticat durament els fills que es desentenen dels seus pares. Però la família, en Jesús, és cridada a tenir un projecte clar: servir a Jesucrist i educar segons Jesucrist. Aquesta és la família que hem d’acollir i construir.
Per això, no tots els tipus de família els podem admetre, acollir, els cristians. Jesús ens demana no acollir aquells tipus de família que no tenen present ni Déu, ni la seva paraula revelada en Jesucrist: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi».
Hem d’estimar els pares i hem d’estimar als fills. Però ho hem de fer des de Jesucrist, des de Déu.
No podem construir ni acollir aquelles famílies que no eduquen, per exemple, en la solidaritat i la fraternitat amb els altres i obstaculitzen la vocació dels seus fills a favor de la justícia volguda per Déu entre els homes, a favor del compromís de tots els seus membres amb la finalitat de crear una societat millor. No podem construir ni acollir, famílies egoistes i individualistes. Déu és primer, ell està per damunt de tota una educació i clima que ens impedesqui obrir-nos generosament als altres.
Avui som cridats a reflexionar: Són les nostres famílies una escola de valors evangèlics com la fraternitat, la recerca responsable d'una societat més justa, l'austeritat, el servei, la pregària, el perdó? O són precisament lloc de «desevangelització» i corretja de transmissió dels egoismes, injustícies, convencionalismes, alienacions i superficialitat de la nostra societat?
Estimem les nostres famílies. Però estimem-les perquè acullin i practiquen el que Déu espera de tots. Déu sempre ha d’estar per damunt de tot. Ell ho ha d’orientar tot!