Setmana XVIII/C 31 juliol 2016
Avui Jesús ens diu que no té sentit de futur ni acull l’autèntica opció per a ser feliç aquella persona que sols el que desitja és “tenir més i més”.
Record dues opinions diferents i contràries sobre sobre el diner i la felicitat. Diu cínicament el famós cineasta Woody Allen: “El diner no dóna felicitat, però regala una sensació tan paraguda que només un autèntic especialista podria reconèixer la diferència”. I diu en canvi la Mare Teresa de Calcuta que dia 4 de setembre serà canonitzada: “Hi ha dos tipus de pobres, els que no tenen diner i els que sols tenen diner”.
I és cert. Fa pocs dies xerrava amb una persona que fa feina d’estiu. Que té feina sols durant cinc mesos. No tenc diner de sobres, però en tenc prou. Els mesos que no tenc feina aprofit per estar en família o estar i educar els meus fills el millor que puc. Quan estic amb la meva família és quan som vertaderament feliç”.
Prou experiències tenim que no pocs dels qui sols somnien amb acumular diner els deshumanitzen. Sols pensen en ells i no tenen present les necessitats dels altres.
L’evangeli ens repeteix constantment: “No poseu la vostra ambició en acumular coses d’aquest món, que són caduques. El veritable bé és servir als altres, és aprendre a estimar”.
He fet uns dies de convivència amb els seminaristes al Toro. Cada dia vàrem viure experiències de persones que a tots, formadors i seminaristes, ens van ser molt útils. Dimecres al vespre va venir una persona de Ferreries que avui ja té una cinquanta d’anys a donar el seu testimoni.
Els seminaristes van quedar gratament agraïts per la seva aportació. Des de petit ha freqüentat la Parròquia i avui celebra l’Eucaristia cada setmana i ha viscut i viu compromès amb diverses activitats socials i de l’Església. I ens deia: “Mai donaré prou gràcies a la parròquia que m’ha ajudat a descobrir el valor i la felicitat que dóna fer feina per als demés”. I els deia als seminaristes: “Estimau la vostra opció. Servir als altres dóna un sentit total a la vida. I un capellà, una religiosa, opta per aquesta opció durant tota la seva vida”.
Què podem dir avui tenint present aquestes lectures que ens parlen de no posar el cor amb coses que caducaran (Cohèlet), que ens remarquen “cercar i estimar allò que és de dalt, allà on hi ha el Crist” (Pau als de Colosses), “Vigilau de tota ambició de posseir riqueses” (Lluc 12)
Jo crec que podem dir que no hem d’aparcar l’educació de valors. Una jove que enguany va a estudiar a la Universitat me deia: “He escollit aquesta carrera. No sé si serà fàcil o no trobar després feina. Però és el que m’agrada”.
Siguem educadors de valors. Avui hi manquen educadors o referents de valors.
No, no és igual acumular que compartir
No, no és igual ser honrats que ser uns estafadors.
No, no és igual viure tenint unes metes o unes altres