Diumenge XVII/C 24 juliol
Sodoma i Gomorra eren ciutats que es caracteritzaven pel seu comportament gens aconsellable. Eren ciutats molt properes al Mar Mort. Gràcies a sa Bíblia sabem que pel seu mal comportament un dia arribarien a ser destruïdes i sols un tal Lot i la seva família serien salvats. El llibre del Gènesi ens parla d’aquesta circumstància. Estaria bé que coneguéssim els relats bíblics, que els reflexionéssim. Aquest en concret el trobareu als capítols 19 i 20 del Gènesi.
Abraham, sabent que aquestes ciutats desapareixerien pel seu mal comportament, escorcolla, indaga la manera de ser de Déu. I li va dient: “Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Es salvarien aquestes ciutats gràcies als cinquanta justos?".
La descoberta de Déu d’Abraham és preciosa. Abraham escolta com Déu li diu: “Com poden tenir el mateix final el just i el culpable? Com poden ser tractats iguals? Mai de la vida!”.
I dialogant, a Abraham se li eixampla el cor quan sent dir a Déu amb un llenguatge pausat: “Si a la ciutat es trobaven cinquanta justos, quaranta cinc, quaranta, trenta, vint, fins i tot només deu justos... per amor a aquests, les ciutats no serien destruïdes!”.
És un gust creure i conversar amb un Déu així. Un Déu que se’ns presenta ja des de l’inici de la seva descoberta (el Gènesi), com un Déu Misericordiós. Un Déu sempre a punt a perdona. Un Déu sempre amic i que es conforme just amb un poc de bondat perquè Ell és eminentment bondadós.
I d’aquesta història de misericòrdia de Déu ens arriba el text de l’evangeli d’avui. Jesús, com Abraham, també prega, també conversa amb intimitat amb Déu el seu Pare. I els deixebles, coneixent la història d’Abraham i el comportament orant de Jesús, també volen aprendre a resar, a dialogar amb aquest Déu esplèndid en misericòrdia. I demanen a Jesús: “Com ha de ser el nostre diàleg amb Jesús? Com i quina ha de ser la nostra pregària?”.
La primera paraula que surt de la boca de Jesús és “Pare”. Quan dialogueu amb Déu heu de sentir que dialogueu amb un pare! Jesús partia del bon ambient familiar de ca seva amb Josep i Maria. Partia, a més, de la paternitat de Déu que també s’entreveu a l’Antic Testament i avui hem vist evident en el fragment del Gènesi.
I la pregària que els ensenya Jesús i que ens ensenya a tots noltros avui ve carregada de paraules i d’intensions misericordioses:
- Que vengui a noltros el teu Regne de pau, d’amor, de justícia
- Que a ningú li manqui es pa de cada dia
- Que sentim pau al nostre interior gràcies al teu perdó
- Que ens perdonem els uns altres, que hi hagi entre noltros bona relació
Per què serà que a vegades ens costa pregar, dedicar temps al nostre diàleg amb Déu?
Segur que entre tots trobaríem moltes causes:
- No tenim temps
- Ens sembla que perdem el temps, hi ha tantes coses a fer!
- No en sabem
Jo crec que una de les causes principals és que no valoram la importància de la misericòrdia. Valoram molt més el tenir: tenir diner, tenir raó, ser considerats, ...
No valoram prou la importància de la misericòrdia en el nostre dia a dia. I així ens va! Dialoguéssim amb Déu més, Déu ens contagiaria més de la seva misericòrdia com ens contagia qualsevol persona amb la qual compartim hores i diàleg.
Per a viure bé, amb pau, per a mantenir bones relacions amb els altres, valorem el nostre diàleg amb Déu, valoram la pregària. Valorem la necessitat de ser tots més, molt més misericordiosos en el nostre tracte diari.