Diumenge XIV/C 3-juliol-2016
A més dels 12 apòstols, Jesús designa 72 deixebles, símbol d’universalitat, perquè es considerava en aquell temps que 72 eren els pobles que van sorgir després del diluvi (Noé). Per açò, aquest nombre de 72 és signe d’universalitat. Proclama que la Bona Nova no és sols propi dels apòstols (Bisbe i capellans), també ho és de tots els cristians. Dels cristians de tots els pobles i parròquies.
Què és el més important en aquesta crida: “Ser-li fidels i posar-nos en camí”. No ens treu, com a cristians, no fer-ne cas i seguir sense sentir-nos implicats en l’anunci de l’evangeli. Açò és semblant a formar part de qualsevol equip i deixar de participar en el joc que porta a terme.
Hem d’emprendre aquesta missió amb urgència, sense cercar excuses dient que no estem preparats o que no tenim capacitat. Ho hem de fer amb urgència perquè si Déu ens crida a tots és perquè considera que la proclamació de l’evangeli convé a l’entorn de qualsevol època. I és que és tan fàcil afluixar amb valors que ens convenen tant!
Tot i que és urgent, com hem d’anunciar l’evangeli? Amb molta pau. Res d’imposar res a ningú! L’evangeli demana persones lliures. Anunciar l’evangeli amb pau ens reclamarà molta paciència, ser companys i no mestres. Ens demana estar convençuts de la importància dels valors de l’evangeli: pau, justícia, dignitat, democràcia, respecte per a tothom, profunditat, espiritualitat i capacitat d’avergonyir-nos.
En aquesta missió, els resultats no sempre són negatius. No tot són fracassos. Alguna satisfacció tenim, com la van tenir els apòstols. A les nostres famílies sempre hi ha algú que es desperta a la fe. A la Parròquia hi ha bons catequistes, monitors interessats pels joves i pel campament d’estiu, ... Però el que és important no és ser missioners esperant èxits, sinó ser missioners, amb èxits i fracassos, perquè açò és el que vol Déu, aquesta actitud és la que fa possible que el nostre nom quedi inscrit en el cor del Pare. La importància d’un missioner no és el que aconsegueix, és el que porta al cor.
Tot i que som donats a jutjar a la gent segons els seus fracassos o èxits, l’òptica de Déu és un altre. Ell ens estima pel cor que posem al que fem, no pels resultats que traiem.
Anunciar el Regne pot semblar difícil avui. Com escampar eficaçment la Paraula de Déu quan hi ha al nostre entorn tants de reclams? Però no ho van tenir més fàcil aquells deixebles que van ser enviats per camins sense bossa ni sarró, com anyells enmig de llops.
Ens ha de ser motiu de goig experimentar que el nom de qualsevol missioner està inscrit en el cel.