Diumenge XIII/C 26 juny 2016
Els samaritans no volen acollir Jesús i els seus deixebles perquè es dirigeixen a Jerusalem, i es que samaritans i jueus no es podien veure.
Davant aquesta reacció dels samaritans, els apòstols Jaume i Joan tracten d’obtenir de Jesús l’aprovació per a dur a terme un càstig exemplar i acabar amb els jueus. Jesús els renya, s’oposa a la venjança. A la venjança personal i a la que pertany a pobles complerts. Quantes venjances hi ha avui entre pobles tot i que sabem que molts dels habitants dels pobles no tenen res a veure!!! Avui alguns es volen venjar del temps de la Inquisició, del franquisme, ... Moltes vegades qui es venja perd l’oportunitat de descobrir tot allò positiu que hi ha en l’altre a pesar de les seves deficiències.
He llegit que el director de cinema Quentin Tarantino, afirma que a ell no li agrada gens ni mica la venjança que a vegades hi ha a les seves pel·lícules, però reconeix que, a la gent, la venjança de les pel·lícules li va. I es demana per què és així. Què és el que no educam perquè tanta gent li agradi venjar-se contra aquell que, suposat o cert, ha tingut una paraula, un gest, una actitud contra nostra. No ho sé, però jo crec que hauríem d’evitar als fillets, en època de creixement i de formació, els jocs, les paraules, el cinema que inclogui venjança.
Tot i així sabem que en la vida real, la venjança “no satisfà” la majoria de vegades. La venjança ens fa estar malament, insatisfets. No ens sentim en pau quan desitjam, per exemple, que un altre li “passi alguna desgràcia”. Venjar-nos mai ens fa feliços.
Fixem-nos que després del succés d’avui entre jueus i samaritans, l’evangeli d’avui ens fa tres crides a qui vol seguir Jesús:
1. Jesús demana que siguin conscients, que no actuïn a la lleugera. La superficialitat, una vida de comodisme no agrada a Jesús.
2. Jesús demana col·locar ses coses al seu lloc. Jesús no els demana menysprear la família. A moltes parts de la Bíblia se’ns diu que no descuidem els nostres pares tot reivindicant temps per al culte a Déu. Què vol dir Jesús aquí? No hi ha que retrasar el culte a Déu esperant eternament el moment ideal.
3. Referent a la família, algunes ruptures (i en certa mesura) són inevitables. A tota vocació se pot aplicar el que Jesús recorda del matrimoni: “sense deixar d’estimar la pròpia família, i de cuidar-la si és precís, home i dona hauran d’abandonar pare i mare per a formar una nova família tot acceptant conseqüències. El mateix per qui vol iniciar un altre tipus de vida.
Ser bona persona no és fàcil. Però ser mala persona és font d’infelicitat.