El Cos i la Sang de Crist/C 29 maig 2016
Jesús s’interessa per qui té gana, veiem a l’evangeli d’avui (LLuc,9.)
L’Eucaristia ha de tenir aquest sentit. Aquesta ha de ser la nostra experiència eucarística: “Combregar, entrar amb intimitat amb Jesús, és satisfer la fam de molts, de tants!”.
Tinguem present avui la pràctica dels primers cristians celebrant l’Eucaristia i expressions i experiències diverses durant la història de l’Església.
Justí, professor a Roma de filosofia l’any 150, i cristià, va explicà així a l’emperador pagà el què feien els cristians reben l’Eucaristia:
“Procuram amb els nostres donatius socorre als més abandonats, i sempre estem units els uns als altres. Tothom dóna el que pot. I el que es replega és posat en mans del qui presideix perquè ell ho distribueixi entre els orfes i les vídues, també als qui, per diverses causes, estan abandonats, als presoners, als peregrins. El qui presideix cuida de tots els qui pateixen”.
Combregar vol dir prendre consciència de la justícia. En el segle IV st. Joan Crisòstom ralla encara més clar: “Voleu honrar el Cos de Crist? Vestiu a qui va nu... El mateix que va dir: “Aquest és el meu Cos”, va dir també: “Tot allò que faceu als altres per petit que sigui m’ho feu a mi”.
Com molts d’escriptors de l’Església dels primeres segles, st. Jeroni (340-420) senyalava que cuida els pobres és més important que adornar les esglésies: “Quin profit hi ha en que les parets de les esglésies siguin vestides de perles, mentre Crist es mor de fam en el cos de qualsevol pobre?”.
I mirau també l’exemple que donà un intel·lectual cristià del segle XVII, Blas Pascal. Arribant als darrers dies de la seva vida, va demanar amb insistència la comunió. Però, com que els seus familiars i amics es feien el sord perquè no desitjaven que ell cregués de ver que es moria, va demanar a la seva germana que al costat del seu llit hi hagués a un altre llit un pobre malalt a qui cuidessin igual que com ho feien amb ell. I conclusa: “Així, veient un pobre al meu costat ben cuidat, serà trobar-me amb Crist mateix”.
Tinguem present, a més, que el Papa Francesc seguint aquesta tradició de l’Església tan evangèlica, va dir a la primera celebració de canonització que va celebrar: “Els pobres, els malalts i els abandonats són la carn de Crist”.
A què ens convida aquesta Jornada del Cos i de la Sang de Crist? Ens crida:
1. Viure units en Jesús íntimament. Combregar vol dir participar de l’Eucaristia que és el seu memorial. Un llibre que es diu: “La Eucaristia, beso de Dios”, assenyala: “L’Eucaristia és summament important. Ho és perquè és el memorial de Jesús. I allò més important que ha ocorregut en la nostra vida és el que guardem a la memòria”.
2. Viure units, atents, als pobres. Donem importància al que dipositem al plat cada setmana a l’Eucaristia. Quan celebram un Funeral (que solem passar plat) que els qui hi assisteixen i no participen de l’Eucaristia quasi bé mai, s’adonin que “compartir” ens és fonamental als cristians.
El Cos i la Sang de Crist està en l’Eucaristia i en els pobres.