Diumenge VI de Pasqua
Per a què escoltam la Paraula de Déu cada dia o almanco cada diumenge? No és per canviar de vida i fer-la més conforme a Déu i a noltros mateixos? St. Tomàs ja deia: “Déu no se sent ofès per noltros, si no és que actuam en contra del nostre bé”.
Quin bé, quina orientació, quina experiència ens aporta l’evangeli i la comunitat dels primers cristians que hàgim de tenir present?. Avui me fix:
1.A la primera comunitat també hi havia desavinences i discussions. I açò és bo. Que n’hi hagi, indica ganes de, interès. Allà on no hi ha discussió, hi ha indiferència, passotisme, desinterès. I el desinterès indica manca d’ideals, metes, projectes, vida.
2.No podem quedar, però, discutint tot el temps, hem d’arribar acords. El motiu de la discussió dels primers cristians era si els no jueus havien de ser o no circumcidats com els jueus. Què fan?. Decideixen trobar-se a Jerusalem i acordar. Entre noltros les discussions no poden ser eternes. Ens hem de trobar, mirar-nos als ulls i parlar amb el cor. Hem de reflexionar, aprofundir, treure conclusions.
3. Aquestes conclusions no han d’ofegar a ningú. És interessant el que conclouen. Diuen: “L’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altre càrrega que aquestes indispensables”. Als acords hi arriben descobrint el que és essencial per a mantenir la comunió entre ells. En tot allò que no és essencial hi ha d’haver llibertat. La llibertat, la varietat de pensament, també és riquesa i s’ha de respectar i promoure. Aquesta actitud l’hem de tenir ben present arreu: a l’Església, a la Parròquia, a la família, a la societat, a l’educació en general.
4. I acaba la lectura dels Fets dels Apòstols amb aquesta expressió que no l’hem de perdre mai: “Adéu-siau”. Les diverses relacions que mantenim amb les seves discussions i/o diferències, les hem de viure des de Déu i amb Déu. Sempre que hi ha entre noltros diversitats, polèmiques, ... hem de viure-les amb Déu. Amb el Déu que tot i que ens demana acords amb allò essencial i respecta la llibertat i la promou amb el que no és essencial, ens demana que en tot hi hagi pau.
5. A l’evangeli, Joan posa en boca de Jesús: “Us deix la pau, us don la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors”.
6. Tres són les paraules d’avui que ens demanen adquirir actituds com a cristians que som:
a) Front les discussions: cerquem acords en el que és essencial
b) Front les discussions: respectem la llibertat de pensament i d’acció en aquelles coses, moltíssimes, que en el nostre fer de cada dia, no són importants.
c) En tot visquem sempre la pau, el diàleg, l’escolta, el respecte.
Açò és el que vol l’Esperit Sant.