Pentecosta. 15 maig 2016
En aquest text evangèlic hi ha almanco tres paraules associades a l’Esperit Sant i a la seva acceptació: Pau, Alegria, Perdó.
1.Qui sembra PAU, és de l’Esperit. L’evangeli ens diu avui: “Pau a vosaltres”. La persona pacífica no anul·la la diversitat sinó que la respecta i la provoca demanant que tots siguin ells mateixos. Que hi hagi pau al seu interior, coherència.
Però, açò sí! aquesta diversitat ha de servir a la riquesa de tots gràcies al diàleg, a la comunicació sincera d’uns amb els altres. La persona que plena de l’Esperit és garant de pau: respecta l’altre, l’escolta amb atenció i accepta que ell és un aprenent.
A les parròquies, famílies, societat, ... existeixen aquestes persones i es converteixen en models, referents. Un s’hi troba bé al costat de s’altre: espòs amb esposa, pares amb fills, qualsevol de la comunitat amb qualsevol, ... Participar de la celebració del Baptisme o d’una celebració de 50 anys de matrimoni és una bona oportunitat per agrair aquesta virtut o per demanar-la.
L’Esperit unifica, mai crea divisions ni pretén anul·lar la diversitat.
2. L’alegria és una altra realitat de l’Esperit. L’evangeli diu: “Els deixebles s’alegraren de descobrir el Senyor”. S’alegraren de viure la pau que la seva presència els infonia. Ja sta. Teresa deia que un “sant trist és un trist sant”. L’Esperit es fa present allà on hi ha alegria. I no perquè les circumstàncies que un viu siguin totes elles positives. Més bé és perquè, qui ha rebut l’Esperit Sant, tot ho posa en mans de Déu sentint que Déu és el seu company de camí. L’evangeli dirà que és feliç aquell que reconeix que els patiments dels altres són els seus, els qui ho miren i ho jutgen tot amb ulls i cor misericordiós. Un és feliç quan sap convertir s’altre amb un germà, quan se li fa present i proper.
Feliç és aquell que fent la Primera Comunió va aprenent a entrar en comunió amb els altres. Jo agreesc, i cada any més, a aquelles famílies que mostren a compartir el que tenen i reben durant la festa de Primera Comunió amb els més pobres.
Feliç és aquell que celebrant el seu aniversari de noces ha aconseguit ser referent a favor de les noves parelles. El Papa diu que estimar no és qüestió de sensibilitats que canvien al llarg del temps. Feliç és qui es mantén fidel al llarg del temps.
3. I el perdó que és la missió a la qual convoca l’Esperit Sant, és un altre dels seus fruits.
El fruit més autèntic de l’Esperit Sant el vivim quan som capaços de perdonar fins i tot a qui és o ha estat el nostre pitjor enemic. Som enviats per l’Esperit a superar venjances, a mirar-nos cordialment, a donar-nos les mans.
Perdonar i demanar perdó ha de ser un dels fruits que hem de demanar més i més. Així, donar importància al sagrament del perdó és també un fruit de l’Esperit Sant. Per açò quan un rep un sagrament és molt important confessar-se abans.