Diumenge X/C 5 juny 2016
Hi ha tres idees de les lectures d’avui que m’han fet reflexionar. Us les dic:
1. Jesús arriba a Naïm. Naïm és un poble petit que viu un fet molt trist. Una mare vídua acompanyada pels seus veïns, dur a enterrar el seu fill únic.
2. Jesús, de cop, tot i que anava allà per a catequitzar amb paraules, catequitza amb la seva presència. Què fa? En veure-la, “en sentir compassió i li va dir: “No ploris”.
3. I les úniques paraules que diu Jesús, a més de “no ploris”, són: “Jove aixeca’t!”
Què em fa pensar tot açò?
1. Hem d’estar atents, a les circumstàncies que viu el poble. Segons Jesús no hi ha viure sense conviure. Jesús, què fa? Acull la realitat de la pobresa d’aquella dona que dins aquella cultura era realment pobre: “Dona, viuda, i ara sense fill”.
Noltros també hem d’adonar-nos del que vivim cada moment. Ara i avui:
- Dissabte: baptisme i Primera comunió de Gracia del Rosario. Circumstància que ens ha de fer reviure tots el nostre Baptisme i Primera Comunió com a sagraments, experiències vitals en la vida de qualsevol cristià.
- Diumenge: Unció dels malalts. Un altre sagrament fonamental.
2. Aquesta atenció a les circumstàncies que vivim no ha de ser ni teòrica ni distant. Ha de ser propera i sensible. Què fa Jesús amb aquella dona? S’hi apropa, compren i viu amb ella la seva circumstància, i fent-se amic li diu “No ploris!”· No ploris perquè tindràs sempre el caliu humà al teu costat.
- Des de la proximitat, què hem de dir noltros avui a na Gracia del Rosario? Li hem de donar gràcies i li hem de fer propera la nostra comunitat. Li hem de dir que encerta viure la vida des de Jesús. Encerta quan la vol viure des de l’amor a Déu i als germans.
- Què hem de dir als qui reben el sagrament de la Unció?. Els hi hem de donar gràcies pel seu testimoni de fe. I els hi hem de dir que avui, a prop seu, entenem la caducitat de la nostra vida i la importància de posar-nos en mans de Déu.
3. I què ens suggereixen les paraules de Jesús: “Jove, aixeca’t!”.
- Cap circumstància de la nostra vida ens pot esfondrar. Els cristians sempre hem de viure amb esperança. Amb esperança quan:
*Ens batiam. No sabem si serem molts o pocs els batiats. Però optar per Déu és del tot encertat.
*Celebram l’Eucaristia. Avui moltes relacions són superficials. La comunió ens parla d’intimitat. I sols la intimitat ens concedeix el regal de l’amistat amb Déu i els altres.
*Rebem la Unció. La vida té més trajectòria que la pròpia d’aquest món. La nostra mirada i futur està en Déu.