La Trinitat/C. 22 maig 2016. OBRIR-NOS AL MISTERI DE DÉU
Ja sabem que al llarg dels segles, els teòlegs han realitzat un gran esforç per apropar-se al misteri de Déu formulant amb diferents construccions conceptuals les relacions que vinculen i diferencien les persones divines en el si de la Trinitat. Esforç, sens dubte, legítim, nascut de l’amor i el desig de Déu.
Jesús, però, no segueix aquest camí. Des de la seva pròpia experiència de Déu, ens convida a tenir present Déu Pare, a escoltar i a seguir el seu testimoni, i a deixar-nos guiar per l’Esperit en tota ocasió. Més que explicar el misteri de Déu., ens convida a viure’l.
Primer de tot, Jesús ens convida a viure com a fills i filles d’un Déu proper, bo i entranyable, al qual tots podem invocar com a Pare estimat. El que caracteritza aquest Pare no és el seu poder i la seva força, sinó la seva bondat i la seva compassió infinita. Ningú no està sol. Tots tenim un Déu Pare que ens comprèn, ens estima i ens perdona com ningú. Testimoni de Mari Juana a una enfermera esglaiada que ella fos creient: “Però vostè creu en Déu, en el Déu de l’Església? I ella va respondre: O n’hi ha un altre?”. L’únic Déu que hi ha és Pare i ple de misericòrdia. L’únic Déu que hi ha és un pare amb entranyes, un Pare “Mare”.
Jesús ens descobreix que aquest Pare té un projecte nascut del seu cor i per açò Jesús mateix és el Déi Encarnat, és el Déu Fill. Ell ens convida construir a tots un món més humà i més fratern, més just i solidari. Jesús l’anomena «Regne de Déu».
I avui, els cristians, concretam aquesta missió que tenim mitjançant dues experiències d’amor i servei als pobres: la pregària i el compromís real entre ells.
1. La Pregària a la qual l’Església ens hi convida avui la tenin constantment present gràcies a les persones consagrades i comunitats de vida contemplativa que se’ns presenten enguany amb aquest tema: “Contemplau el rostre de la misericòrdia”. A Menorca hi tenim dos pulmons d’espiritualitat que ens conviden a pregar sempre a favor de tothom i especialment dels més pobres: les clarisses a Ciutadella, i les concepcionistes a Maó.
2. I el compromís real entre els pobres ens arriba avui gràcies a la presència d’Assumpció Bosch i Xec Marqués i amb aquest lema: Anunciau l’evangeli a tot el món”. Després de l’Eucaristia escoltarem el seu testimoni i, a partir d’ell, segur que encetarem una reflexió personal i comunitària per a viure amb més serietat el nostre compromís.
Al mateix temps, per dur a terme aquesta missió Jesús avui ens convida a que confiem en ell: «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi». Ell és el Fill de Déu, imatge viva del seu Pare. Les seves paraules i els seus gestos ens descobreixen com ens vol el Pare de tots.
Aquesta és l’herència que Jesús ha volgut deixar a la terra: un moviment de germans i germanes al servei dels més petits i desvalguts. Aquesta família, aquesta comunitat, noltros que entre tots hem de ser símbol i germen del nou món estimat pel Pare.
Per això necessiten acollir l’Esperit que encoratja al Pare i el seu Fill Jesús: «I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi».
Aquest Esperit és l’amor de Déu, l’alè que comparteixen el Pare i el seu Fill Jesús, la força, l’impuls i l’energia vital que farà dels seguidors de Jesús els seus testimonis i col·laboradors al servei del gran projecte de la Trinitat santa.