Ascensió – 2016
St. Ambròs, s. IV, parlant de l’Ascensió va escriure: “Va baixar Déu i va pujar home”.Tenint present Jesús, ni la terra ni el cel són el mateix des de la presència de Jesús en ells.
Amb Jesús, les misèries de la terra (tantes!) són viscudes des de la presència de Déu en elles. I el cel ha obert les seves portes a la feblesa del nostre viure humà.
Si entenem el significat profund de la festa d’avui, entendrem millor les paraules de la carta de st. Pau als cristians d’Èfes: “Que Déu Pare il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat”.
L’Ascensió, unint terra i cel, ens diu: “Viviu el vostre pas a la terra, pas no sempre de bulla i festa sinó de patiment i de lluita per a sobreviure, tenint la vostra esperança posada en el cel”.
Així, aquest Jesús que puja al cel havent passat per la terra patint, ens marca amb quina esperança hem de viure aquesta hora present. Pujant al cel, després de la seva passió, ascendim a una comprensió de vida nova, cap una nova mirada de la realitat. Ascendint amb Jesús, els cristians copsam el sentit de la vida a la terra.
-Ascendim amb senyal que hem de comprendre la presència de Déu en el rostre sofrent de tantes persones d’avui: emigrants, empresonats, malalts, ... Ascendir no vol dir distanciar-se, vol dir interpretar la realitat del dia a dia des de Déu, des d’una perspectiva més profunda i eficaç, des d’una perspectiva on l’Esperit Sant és present.
-Ascendim tot entenent, com diu el Papa Francesc, que des d’aquesta mirada profunda mai més ens sentirem tot sols. L’amor de Déu, el seu Esperit, és present en tots els moments de la nostra vida.
-Ascendim, conquerim un nivell de profunditat tal, que tot ho vivim des de Déu. S’altre dia escoltant a una persona vaig entendre més l’Ascensió, vaig entendre més el que st. Pau escriu als cristians d’Efes: “Deman a Déu que us concedesqui els dons espirituals d’una mirada profunda i de la seva relació”. La persona esmentada em deia: “Després d’anys de no haver posat els peus quasi bé a una església, contemplant el mar em vaig dir: -Com pot ser que esperi acabar els dies de la meva vida sense donar gràcies a Déu per aquesta meravella de la creació”.
Sí! Ascendeix aquella persona que tot ho veu, que tot ho contempla, que tot ho viu des de Déu.
L’ascensió ens diu que mirant el cel com horitzó (la plenitud de vida a la qual estem cridats) ens hem d’enfangar a la terra servint a uns i altres.
La festa de l’Ascensió és en realitat la festa de la gran esperança. Com diu el Prefaci de la Missa: “Jesús, el Rei de la Glòria, no ha pujat al cel per apartar-se de la nostra petitesa, sinó perquè nosaltres, que som membres del seu cos, tinguéssim confiança de seguir on ha arribat el nostre cap i pastor”.
Qui viu des de Déu, és beneït per Déu i per Déu és acompanyat.