V de Pasqua – 24 d’abril de 2016
1. De la primera lectura d’avui, Fets dels apòstols, n’extrec, si vull identificar-me més amb Jesús, que:
-Els cristians hem de ser oberts, no podem anclar el missatge de l’evangeli a una sola comunitat, hem de tenir ganes que sigui conegut arreu. Pau va ser incansable: Listra, Iconi, Antioquia, Pisidia, Pamfília, Atàlia, ... I em deman: “Volt, som conegut arreu, com una persona cristiana?”. Els altres noten que visc per Jesucrist i que és ell el blanc de la meva vida?
Estic llegint st. Joan de la Creu, i m’he trobat avui amb aquestes paraules d’ell que filen prim:
*“Un cristià no ha de quedar satisfet perquè fa obres bones i segueix bons costums, sinó si el que fa ho fa per amor a Déu”.
*“El valor de les seves obres, dejunis, almoines, penitències, pregàries,... no es fonamenten en la seva quantitat o qualitat, es fonamenten en l’amor a Déu que hi diposita en cadascuna d’elles.
-Com st. Pau, hem de ser capaços de reunir a la gent per anunciar-los el que Déu va obrant en la nostra vida. I em deman:
*Som capaç de reunir a la família i conversar sobre el que Déu va obrant en la meva vida?
*Visc la meva fe d’una forma tal que not que Déu va obrant en la meva vida?
2. De la segona lectura, sant Joan a l’Apocalipsi, també nota que Déu va obrant en la seva vida, per açò diu: “Som Tabernacle de Déu, Déu viu en mi, en noltros. Déu és: Déu que és amb noltros”.
*Aprenem a sentir Déu en la nostra vida gràcies a la catequesi, a les trobades que hem fet amb els pares, a les reunions de catequistes, a les celebracions de l’Eucaristia?
3. Més la tercera lectura, l’evangeli de st. Joan, ens regala una norma de vida que és el termòmetre més eficaç per a descobrir si vivim o no en Déu: “Us don un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”.
*Com ens estima i ha estimat Déu? Mesuram l’encarnació de Jesús, la seva vida, la seva mort i resurrecció?
*En la nostra manera d’estimar als altres (parella, fills, avis, ...) hi ha una referència més o manco clara a aquesta manera d’estimar Déu?
4. Mirau com el Papa ens un referent d’amor a Déu. Avui ens demana que tinguem present la pobresa i el patiment de tants a Ucrània. I a Lesbos ens deia:
1.- Es tracta d'un viatge trist. Ens trobarem amb la catàstrofe humanitària més gran després d'aquella de la Segona Guerra Mundial. Trobarem –i ens n'adonarem– a molta gent que pateix, que no sap on anar, que ha hagut de fugir. I anirem també a un cementiri: el mar. Allà, molta gent s'hi ha ofegat.
2.- Esperem que el món atengui aquestes situacions de necessitat tràgica i veritablement desesperades, i respongui d'una manera digna de la nostra humanitat comuna.
3.- Demanem a les comunitats religioses que incrementin els esforços per rebre, assistir i protegir els refugiats de totes les confessions religioses, i que els serveis d'assistència civil i religiosa treballin per coordinar els seus esforços.
4.- Davant les tragèdies que colpegen la humanitat, Déu no és indiferent, no està lluny. (...)