Pasqua – 2016
-Gràcies a tots aquells i aquelles que, com Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume, ja de bon matí cerquen i es troben amb Jesús, resen i demanen a Déu tenir prou força per seguir construint la seva família i la casa del món.
-Gràcies a tots aquells pares i mares que, com van fer Maria i Josep amb Jesús al llarg de tota la seva vida, il·lusionats i esperançats abracen i besen els seus fills, els cuiden, els alimenten i els eduquen amb ganes perquè arribin a ser molt bones persones, persones que, com digué Pere sobre Jesús després de la resurrecció, viuen fent el bé.
-Gràcies a tots aquells i aquelles que, quan miren als altres, siguin els qui siguin, els saben mirar, com Jesús va fer amb els seus amics els apòstols abans i després de la resurrecció, amb aquells ulls que els fan sentir dignes de ser estimats encara que amb ells hi hagi fins i tot restes de mal, restes de Judes, d’enturions, d’assassins, actituds, espais no educats, no convertits al bé.
-Gràcies a totes aquelles i aquells que han entès el que ens diu la litúrgia d’avui: “La pedra que ha estat refusada per inútil i feble a la creu, ara corona l’edifici”. A totes aquelles i aquells que entenen que en l’entrega als altres, que en el servir als altres fins el final, hi ha la raó del sentit de la vida, el sentit de la paternitat, els sentit del sacerdoci, el sentit de ser cristià.
-Gràcies a tots aquells i aquelles que opten per fer de la seva vida, com va ser la intenció de Jesús durant el llarg camí de la seva passió i mort en creu, un motiu de canvi, conversió a favor dels qui viuen aferrats a les seves manies i dèries sense sentit. A favor d’un canvi de pensar i fer en tots els qui avui són els nous fanàtics.
-Gràcies a totes aquelles i aquells que, com va aconseguir Jesús amb la samaritana, intenten que l’Església sigui coneguda com la plaça pública de la història i del món on tots els veïns puguin trobar en ella aigua que refresca, silenci que pacifica, paraula que anima, profunditat que apropa a Déu. Avui, especialment, als qui celebren l'Eucaristia diàriament. Ells fan de st. Esteve un espai de pregària i de celebració “diària”.
-Gràcies a tots aquells i aquelles que, com Tomàs després d’haver tocat les ferides de Jesús, les nafres dels qui més pateixen, es disposen a passar hores i hores acompanyant malalts, persones grans, persones amb discapacitats considerables, es disposen a fer un servei a favor dels altres.
-Gràcies a totes aquelles i aquells que, com l’apòstol Pere, després d’un temps de negació, tornen a Jesús, tornen a la fe, la fan créixer més i més
-Gràcies a tots aquells i aquelles que, com demana l’apòstol Pau, cerquen cada dia més allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu, i deixen de posar al cor en allò que és de baix. Persones que cuiden l’espiritualitat.
-Gràcies a totes aquelles i aquells que, com la Samaritana, Zaqueu, Pere, Tomàs i tants d’altres són conscients dels seus pecats, demanen perdó, freqüenten el sagrament de la reconciliació i, com aconsella l’apòstol Pau avui, es predisposen a viure per a Déu.
-Gràcies a tots aquells i aquelles que, com els apòstols es Dia de Pasqua, no tenen por d’expressar, portes obertes, les seves conviccions, la seva experiència amb Jesús, la seva pertinença a l’Església, al carrer, a la feina, a llocs públics.
-Gràcies a tots aquells i aquelles que, escoltant l’anunci de Jesús “Anau per tot arreu i sigueu testimonis del que heu vist”, han entès que avui hi sobren els mestres i hi fan falta els compromesos, els testimonis. A tantes i tants que no surten els mitjans de comunicació, que no tenen massa paraules per dir, però que s’han convertit en referència per la família, per la parròquia, ...
-Gràcies a tantes i tants que, com Maria Magdalena, es troben amb Jesús mitjançant la pregària i la bona relació amb els altres, i transmeten clarament: “He vist el Senyor”, i són pares i mares catequistes, i són catequistes a la parròquia, i són catequistes al seu lloc de feina.
-Gràcies a tants i tantes que, com els deixebles després de la resurrecció, no perden les seves conviccions, segueixen fidels a l’Eucaristia i a la pregària. Ni Jesús ni els primers cristians no van perdre les seves conviccions ni la seva pregària quan sentien soledat a la creu o en temps de persecucions.
-I gràcies, també, tantes i tants que en hores en que alguns proclamen que Déu ha mort, que ja no és present a les famílies, al carrer, als temples, ... ells el porten al cor allà on es troben i en fan una experiència viva diària.
Gràcies a tots, a tots perquè d’una manera o d’una altra feis possible que Pasqua sigui de ver un Bon Anunci. Gràcies!