Quart de Quaresma – 6 de març
Sens dubte, la paràbola més captivadora de Jesús és la del «pare bo», mal anomenada «paràbola del fill pròdig». Precisament aquest «fill petit» ha atret sempre l’atenció de comentaristes i predicadors. La seva tornada a casa i l’acollida increïble del pare han commogut totes les generacions cristianes.
No obstant açò, la paràbola parla també del «fill gran», un home que roman al costat del seu pare, sense imitar la vida desordenada del seu germà que ha deixat casa i família. Quan l’informen de la festa organitzada pel seu pare per acollir el fill perdut, queda desconcertat. El retorn del germà no li produeix alegria, com al seu pare, sinó ràbia: «s’indignà i no volia entrar» a la festa. Mai havia deixat casa i família, però ara se sent com un estrany entre els seus.
El pare surt a convidar-lo amb el mateix afecte amb què ha acollit al seu germà. No el renya ni li dóna ordres. Amb amor humil «el pregava» que entrés a la festa de l’acollida. És llavors quan el fill esclata deixant al descobert tot el seu ressentiment. Ha passat tota la seva vida complint ordres del pare, però no ha après a estimar com estima ell. Ara només sap exigir els seus drets i denigrar el seu germà.
Aquesta és la tragèdia del fill gran. Mai ha sortit de casa, però el seu cor ha estat sempre enfora, distant. Ha estat estimat pel seu pare però no ha après a estimar. Sap complir manaments, ordres, però no sap estimar. No entén l’amor del seu pare a aquell fill perdut. Ell no acull ni perdona, no vol saber res amb el seu germà. Jesús acaba la seva paràbola sense satisfer la nostra curiositat: ¿va entrar a la festa o es va quedar fora? Es va reconciliar amb el seu germà o no?
La reconciliació que li demana viure el seu Pare és volguda per Déu absolutament com ens remarca avui st. Pau:
-“Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraient-li més les culpes” (2Cor 5)
-“A nosaltres ens ha encomanat que portéssim el missatge de la reconciliació”
-Us demanem en nom de Crist: reconciliau-vos amb Déu”.
Déu avui ens demana explícitament que siguem constructors de pau. Ens hem d’esculpir a favor de la pau. Hem de ser persones pacífiques amb tothom. Déu, el qui sempre perdona, ens és el nostre referent (Tinguem present les tres lectures).
La reconciliació és una conquesta cercada a pols. Mai no és ni un regal ni una casualitat. Pensem amb qui ens consta estimar, perdonar, fer-nos-hi!
La reconciliació ens atorga pau. Posa punt final al caos que suscita, en qui no viu reconciliat, el conflicte, la tensió, l’odi, ...
Reconciliar-nos és reconèixer que ningú és perfecte, noltros tampoc, i que per açò hem de saber viure per acompanyar-nos i ajudar a construir-nos, i no per a distanciar-nos i destruir-nos.
Amb qui ens convé reconciliar-nos per aconseguir aquesta pau interior que ens faci viure feliços? Pensem-hi, perdonam, visquem bé el temps quaresmal.
Feliç ve del llatí “felix” que vol dir fecund. La distància no ens atorga fecunditat. La fecunditat sols és possible quan hi ha apropament, intimitat.
Demanem a Déu el coratge de mirar cordialment a qui sentim distant.