Divendres Sant
Segur que no som pocs els qui d’una manera o d’una altra ajudam a qui, per les raons que siguin, no té ni per comprar roba, ni per abrigar-se. Però crec sincerament que molts hem de prestar més atenció per a no desvestir a altres amb el nostre pensament, paraula, acció o omissió.
Què senten, em deman avui, els despullats de la seva fama, del seu bon nom, de la seva veritat, de la seva dignitat, de la seva vida?
Què devia sentir Jesús front dels qui li malbarataven les seves ensenyances o amagaven la seva mentida acusant-lo injuriosament? Què devia sentir quan li van carregar sobre el seu coll una creu pesada, quan va haver de fer tot un recorregut ultratjat, flagel·lat, ningunejat...? Què devia sentir quan va ser clavat en creu i aixecat tot mirant confusament, amb els seus ulls empobrits, els qui el maltractaven i assassinaven?
Què senten avui tantes i tants que explícitament ens comuniquen que s’estimen més estar enmig del fang i patint el fred i el malestar de les fronteres que tornar a reviure experiències totalment feridores del seu país natal? Què devien sentir les quatre religioses Missioneres de la Caritat en Eden (Yemen), on ajudant a persones grans i discapacitades patiren la degollació a mans dels yihadistes després d’haver fet l’opció de quedar al seu costat i servir-los en hores tan dures de violència? Religioses víctimes dels seus assassins, però també de la globalització de la indiferència en països com el nostre i de ridiculitzar en ells, no poques vegades, el cristianisme i els seus membres?
Mirant Jesús clavat en Creu, referent de tantes i tants que avui segueixen vivint passió i mort:
-He llegit que la UE només s’ha repartit 497 dels 160.000 refugiats. La xifra de 160.000 és la que els governs europeus es van comprometre a acollir el mes de setembre. Al ritme actual, diu la informació, la UE acabarà de complir el seu compromís el 2149. Si açò és cert –i em costa tant creure que és cert!-, quina vergonya! Mentre Espanya ha acollit -segons afirma Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau-, només 18 dels 16.000 refugiats que havia de rebre, el Canadà ja n’ha rebut 16.000 dels 25.000 a què s’havia compromès.
-Per més INRI, l’any 2015 han perdut la vida al Mediterrà unes 3.770 persones, sense comptar els desapareguts, i Holanda vol que es retornin a Turquia tots els refugiats que arribin a Grècia..
I, així, un dia rere altre rebem informacions que no ens poden deixar indiferents.
Quan avui, seguim amb Jesús la passió de tanta gent, hem de recordar que l’article 3 de la Declaració dels Drets Humans diu: “Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona”. Si tots els qui seguim aquests dies diverses processons i vivim el Via Crucis ens ho creguéssim, si aquells que durant aquests dies han criticat aquestes processons i n’han fet fan d’elles una rèplica burlesca i descarada, fóssim conscients de qui seguim o de què en fem burla, segur que no es produiria la situació actual de deixar desabrigats i indefensos a tants i tantes. Però som com som. Avui també, mentre uns pateixen i són injustament assassinats, uns altres no saben fer altra cosa que fer-ne burla, ser indiferents i/o pretendre que desaparegui de la nostra vista la passió de Jesús que és referent de la passió de tants i, entre ells, també de cristians i cristianes.
Davant aquest drama que vivim any rere any des de l’inici de la història humana: ¿no augmentam la passió de molts quan malparlam del curt d’enteniment, fent-ne centre de les rialles dels més sabuts; quan quedam indiferents davant el maltractament escolar, familiar i social; quan ridiculitzam a qui no pensa com pens jo, quan no aixecam la veu front una injustícia, quan per comoditat i/o per por no ens comprometem en accions socials, ...?
Què hem de dir més, avui divendres sant, perquè siguem més conscients de que en no poques ocasions repetim la passió de Jesús, la passió que despulla de la seva dignitat a molts, a massa!!!
Quan aquests dies ens adonam del comportament tan digne de Jesús quan és torturat i matat (Pare, perdona’ls, que no saben el que fan!), tan digne de molts que també avui són torturats i assassinades, ja va bé que sentiguem vergonya profundament i demanem perdó humilment.
