II després de Pasqua – 3 abril 2016
Prou intensa i dura fou la por que van haver d’afrontar els seguidors de Jesús:
-No sols no tindrien més el mestratge de Jesús, la seva familiaritat, proximitat, …
-També haurien de caminar tot sols. Vivien la por al “ho sabrem fer?” “I ara què?”.
La por que paralitza, la por que ens fa mirar cap a una altra part, la por que ens fa optar per la indiferència o “passar de tot, és una experiència que sentim tots, és la por que va sentir l’apòstol Tomàs en nom de tots: “Si no li veig a les mans les marques dels claus, si no li fic el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré, ...”.
La por, la incertesa, el no saber què ens passarà ens paralitza.
-Aquests dies hem sentit que a Menorca hi ha hagut 135 avortaments durant l’any 2015. A què es deu aquesta interrupció d’un embaràs per a ser mare, a què es deu aquesta por?
-Divendres llegíem també al Diari que hi ha hagut a Menorca durant l’any 2014, 14 suïcidis.
La xifra més alta, en comparació, a la resta de Balears i Espanya. Per què hi ha persones que tenen tanta por a viure?
-Tots vivim la por de perdre una persona estimada, a no tenir feina, a una infermetat greu, ...
St. Tomàs supera la seva por a seguir i a creure en la resurrecció de Jesús quan toca el en les seves mans el seu sofriment, quan veu les marques dels claus i quan fica els seus dits a les seves ferides, ...
Com Tomàs haurem d’aprendre a veure el patiment no des de la por que paralitza sinó des de la font que refresca la nostra humanitat, que ens la desperta!. Essent un fillet, l’avui Papa St. Joan XXIII va demanar al capellà del seu poble: “Per què existeix el sofriment?” I aquest li va respondre: “No ho sé. Si sé, però, que el sofriment ens fa més humans”. I és veritat.
El patiment ens fa veure i viure el món amb uns altres ulls:
-Quan veiem patir algú, aprenem a estimar-lo més
-Quan patim fam, aprenem a valorar el pa de cada dia i a solidaritzar-nos amb qui passa fam.
-Quan superam una infermetat, aprenem a valorar més el viure
Així és el dolor. El dolor ens fa més forts, ens transforma. El dolor és un verb més que conjugam els éssers humans i que ha de ser assumit en pau. Sense pau no hi ha aprenentatge en el dolor.
Jesús, per dues vegades, diu avui als apòstols que pateixen front la seva absència: “Pau a vosaltres”.
Sense pau front el dolor ningú es converteix en referent o mestre per als demés en hores difícils. I sols quan la pau es acollida pels apòstols, aquests reben un encàrrec: “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us enviï a vosaltres. Rebeu l’Esperit Sant”.
Qui és referent de resurrecció? Qui ha passat pel tràngol del dolor, del patiment, de la mort i ha après a no perdre l’esperança confiant en Déu.
Al principi, els apòstols, per por, tenien les portes tancades. Sols després d’haver experimentat la confiança i la pau que té Jesús, que lluïa el crucificat (En les teves mans, ...”), són capaços de dir amb Tomàs: “Senyor meu i Déu meu”.
Segur que tots vivim problemes variats més o manco seriosos. Posem-nos en mans de Jesús, en mans de qui no va perdre la seva esperança mai: “En les teves mans...”, i confiem!!!