Diumenge V de Quaresma Dia del Seminari (13-març-2016)
Les tres lectures ens conviden avui a recorre un camí:
Is, 43,16-21: El camí d’Egipte cap a la terra Promesa.
Fl 3,8-14: El meu desig és conèixer Crist. Corr cap a la meta amb ganes d’incorporar-me a Crist.
Jn 8, 1-11: Jesús, passant un vespre a la muntanya de les Oliveres va al Temple. Als mestres de la llei els inquieta a recorre el camí de reconèixer el seu pecat. A la dona adultera, el camí “de no pecar més”.
I aquest camí que hem de recorre l’hem de fer acompanyats:
-El poble d’Israel se sent acompanyat per Moisès
-Pau es va sentir acompanyat pels seus germans de Damasc
-La dona adúltera, per Jesucrist: “Tampoc jo et condemn. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més”.
I l’hem de fer acompanyats, perquè és impossible fer-lo sols:
-En el desert passaran fam i es trobaran entremig de dificultats
-Pau reconeix que ell no pot arribar, sense Jesucrist, a la meta de la cursa que s’ha proposat
-La dona adúltera sense Jesucrist sap que haguera estat condemnada i apedregada
Per recorre aquest camí la trobada amb Jesucrist és fonamental:
-El poble d’Israel ha d’experimentar Déu per proclamar la seva lloança
-Pau desitja trobar-se amb Jesucrist i poder compartir amb ell passió i resurrecció
-La dona adultera conversa amb Jesús sorpresa i agraïda
Avui, Dia del Seminari, pregam pels seminaristes futurs acompanyants del poble de Déu. Futurs acompanyants que,
-Com Moisès han d’estar constantment en contacte amb Déu i el poble. Han de fer “olor d’ovella” davant Déu, com remarca el Papa Francesc. Hem de resar perquè els seminaristes, com diu el teòleg Jon Sobrino: Aprenguin a interioritzar el sofriment aliè, reaccionar davant d’ell i comprometre’s a favor seu.
-Com Pau, visquin passió per transmetre l’evangeli tot havent-se incorporat primer a Jesucrist. Siguin persones de pregària, de profunda espiritualitat. Persones aptes per a treballar incansablement per a donar conèixer la veritat i les veritats de Jesucrist.
-Com Jesucrist, siguin persones misericordioses que perdonen els pecats, les misèries de tots, i acompanyen els pecadors.
Qui ha d’empeltar aquest esperit ministerial als joves?
-Els pares, les famílies, els avis. Vivint la fe, la pregària i el compromís
-La parròquia, essent una comunitat viva que acull tothom i té les seves portes obertes
-Els capellans, transmeten el goig que viuen exercint fidelment el seu ministeri
-Els cristians compromesos i convençuts de fer un servei gratuït a favor dels altres
-La gent de missa diària, que són notícia constant de la importància de l’Eucaristia