Solemnitat de Pentecostès
Cicle B Textos: Fets 2, 1-11; 1 Co 12, 3b-7.12-13; Jn 20, 19-23
Idea principal: Jo crec en l’Esperit Sant, què és Déu
Síntesi del missatge: “Crec en l’Esperit que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare i del Fill. I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes”.
Què hem de tenir present avui?:
1.En primer lloc, un poc d’història sobre el dogma de l’Esperit Sant. De maig a juliol de l’any 381, l’emperador Teodosi va reunir a Constantinoble a 185 bisbes d’Orient i Occident. D’aquests, 150 van afirmar que l’Esperit Sant era Déu. 35, no. I el Concili va manifestar finalment: “L’Esperit Sant “cum Patre et Filio simul adoratur et conglorificatur” (amb el Pare i el Fill rep una mateixa adoració i glòria) i, per tant, és Déu que procedeix del Pare i el Fill. I l’Emperador, desterrant i expropiant temples (així anava aquell temps), va imposar a l’Imperi el “Credo” que coneixem amb el nom de “niceoconstantinopolità”. És el mateix que avui resam en totes les esglésies cristians des de fa 1400 anys. No va ser fàcil compaginar, de dogma en dogma, el “Credo” que avui vivim, resam i en ell morim els cristians.
2.En segon lloc, l’Esperit té una llarga biografia tant a l’Antic Testament con en el Nou.
Des de la primera pàgina del Gènesi ja se’ns diu de la seva existència eterna: “L’Esperit aletejava sobre les aigües”. I ell va ser qui va regalar la fe al patriarca Abraham i el va enviar com a missioner a terres idolàtriques; qui va dotar de força a Samsó i de vivesa a Judit. L’Esperit Sant va ser qui va fer profetitzar a Isaïes l’encarnació de Déu; qui va ungir a David com a rei; qui va inspirar a Ezequiel la promesa de Déu de canviar el nostre cor de pedra en cor de carn.
Del Nou Testament recordam sols que és l’Esperit Sant qui convenç a Maria per a ser Mare de Déu; qui condueix Jesús al desert; qui atorga valentia als apòstols perquè vagin arreu del món a anunciar l’evangeli. I tots ells, moren martiritzats, menys Joan.
3.En tercer lloc: La pregunta que em faig avui és: Hi hauria màrtirs sense l’Esperit Sant? Hi hauria persones que es consagrarien a Déu sense la força de l’Esperit Sant? Hi hauria algú que ho deixaria tot per anar a servir als pobres dels països més pobres? Hi hauria algú que assumiria responsabilitats eclesials, polítiques i familiars amb seriositat, sense la presència i la influència de l’Esperit Sant?
4.I, en quart lloc, reafirmem avui la nostra fe en l’Esperit Sant. Esperit que és de justícia, veritat, santedat i gràcia. Esperit que ens regala el programa d’amor, descartant l’odi i l’enveja. Esperit que ens regala el programa de la veritat, descartant la mentida i la superficialitat. Esperit que ens regala el programa de la santedat, descartant qualsevol actitud egoista i de poc calat. Esperit que ens regala el programa de la gràcia, descartant una vida sense Déu, sense nord, sense sentit.
Jo crec en l’Esperit que des de la consciència em parla i m’aconsella, i corregeix, i insinua, i ensenya, i ens fa discernir una cosa d’una altra.
Pregunta final: Deix que l’Esperit sigui el guia de la meva vida, la veu de la meva consciència?
Per a resar:
Oh Esperit Sant, Amor del Pare i del Fill. Inspireu-me sempre allò que he de pensar, que he de dir, com ho he de dir; el que he de callar; com he d’actuar; el que he de fer per a glòria de Déu, dels demés i per la meva Santificació. Esperit Sant, donau-me finesa i vivesa per entendre, capacitat per a retenir, mètode i facultat per aprendre; subtilesa per interpretar; gràcia i eficàcia per a parlar. Donau-me encert per a començar, direcció per a progressar i perfecció en l’acabar. Amen.