Diumenge VI de Pasqua
Un dia rere s’altre, la Paraula de Déu ens recorda el que mai hem d’oblidar: ens hem d’estimar. Tres preguntes em faig avui: Què és estimar? Per què ens hem d’estimar? Com hem d’estimar? Jesús mateix ens ho diu:
1.Estimar és: allargar sa mà a qualsevol altre abans que ho faci ell. Conversar amb qualsevol altre abans que ho faci ell, etc... De st. Joan ens diu avui: “L’amor és açò: no som noltros qui ens hem avançat a estimar Déu, ell ha estat el primer d’estimar-nos”.
Qui estima? Qui romp el gel es primer. Qui romp arxius passats es primer. Estima qui no va de remolc, qui no espera que els altres comencin a donar la primera passa... Estima de ver qui estima “es primer”.
I donar sa primera passa no és fàcil. No és fàcil estimar. Si ho fos, si algú donés sa primera passa, la pau entre persones, institucions, partits... seria més fàcil. Quantes històries no queden esborrades, oblidades, quan algú dóna sa primera passa i demana perdó? Perdó sincerament.
Pensem amb qui estem distanciats i proposem donar sa primera passa.
2.Per què ens hem d’estimar? St. Joan també ens ho recorda. Ens hem d’estimar perquè l’amor ve de Déu. Per què tothom qui estima és fill de Déu. Perquè Déu és amor. Allò que ve de Déu és autèntic, mereix la nostra acollida total, incondicional. Si l’amor prové de Déu, si Déu és amor, convé que ens estimen. Qui és i actua a la manera de ser i d’actuar de Déu, aquest encerta el camí.
Ens hem d’estimar perquè el contrari d’estimar no prové de Déu. El mal, l’odi, l’enveja... no provenen de Déu. Res de tot açò ens convé. Res de tot açò ens facilitarà ni la vida, ni la convivència, no res que ens sigui positiu per a ser feliços.
St. Joan ens recordarà aquest desig de Jesús: “Estimeu-vos perquè tingueu alegria, aquella alegria que jo tenc, una alegria ben plena”
S’altre dia moria una persona i la seva esposa tot recordant la pobresa viscuda, reconeixia que era feliç perquè se sentia estimada pels seus fills. L’amor, donar sempre la primera passa, és el que ens fa feliç.
Jesús, sabent que estimar és l’únic que ens dóna felicitat, ens ofereix l’amor com a manament: “Açò us man, que us estimeu els uns als altres”. No diu: Us man que us estimeu els amics! Ell diu, i sense posar noms o qualificar: “estimeu-vos els uns als altres”. L’amor autèntic es fa proper a qui sigui! L’amor autèntic pronuncia el nom de qui sigui! ...
3.Com ens hem d’estimar? St. Joan ens recorda el com ens estima Déu: “Tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats”.
Ens hem d’estimar totalment. Tant, que hem de ser capaços d’oferir als altres fins i tot el que consideram proper, allò més proper.
-A Déu hem d’estar disposats a oferir el fill o la filla perquè siguin preveres o religiosos/ses.
-A favor de Déu, present en qualsevol, hem d’estar disposats a oferir el temps lliure, fins i tot aquells dies que ens teníem reservats pel que més ens agrada: excursió, platja, viatges...
-A favor de Déu,present en qualsevol, hem d’estar disposat a oferir el que tenim. Don gràcies a tots els qui participen a Càritas: donatius, menjar, els qui el cerquen, els qui organitzen i l’entreguen, ...
Açò us man: “Que us estimeu!”