Diumenge VI del temps ordinari
En el seu caminar per Galilea, Jesús troba una varietat molt gran de persones: rics i pobres, sords i muts, fariseus, saduceus, pescadors, pagesos, etc. Avui veiem com, un malalt de lepra, de forma inesperada, se li agenolla davant seu i el commou. Segons la llei, aquest leprós, no pot entrar en contacte amb ningú. És un «impur» i ha de viure aïllat. Tampoc pot entrar al temple. Com pot ser que Déu aculli a la seva presència un ésser tan repugnant? El seu destí és viure exclòs. Així ho estableix la llei.
Malgrat tot, aquest leprós desesperat s’atreveix a desafiar totes les normes. Sap que està obrant malament. Per això s’agenolla com demanant perdó. No s’arrisca a parlar amb Jesús de cara. Des de terra, li fa aquesta súplica: «Si vols, em pots purificar». Sap que Jesús el pot curar, però voldrà netejar-lo?, s’atrevirà a treure’l de l’exclusió a què està sotmès en nom de Déu?
Sorprèn l’emoció que li produeix a Jesús la proximitat del leprós. No s’horroritza ni es fa enrere. Davant la situació d’aquell pobre home, «se’n compadeix». La tendresa el desborda. Com no voldrà netejar-lo ell, que només viu mogut per la compassió de Déu envers els seus fills i filles més indefensos i menyspreats?
Què fa? Sense dubtar-ho, Jesús «estén la mà» cap aquell home i «toca» la seva pell menyspreada pels purs. Sap que està prohibit per la llei i que, amb aquest gest, està reafirmant la transgressió iniciada pel leprós. Només el mou la compassió: «Ho vull, queda pur».
Això és el que vol el Déu encarnat en Jesús: netejar el món d’exclusions que van contra la seva compassió de Pare. No és Déu qui exclou, sinó les nostres lleis i institucions. No és Déu qui margina, sinó nosaltres. D’ara endavant, tothom ha de tenir clar que no s’ha d’excloure ningú en nom de Jesús.
S’altre dia, algú tocava a sa porta de la Parròquia i em demanava una botella de butà, tenia fred i dormia al carrer. S’altre dia em vaig trobar enmig des carrer amb algú que duia més de quatre copes. El que volia és senzillament que l’escoltés una estona. S’altre dia una persona malalta volia conversar un poc i desitjava que hi anés.
Vos convid a repensar sa vostra història d’aquests dies passats per adonar-vos també amb les persones que us heu trobat i que viuen marginades a causa de la seva manca de salut psíquica, mental, física... Què heu fet? Com els hem tractat?
Per a Jesús, el primer és la persona que pateix i no la raó del seu patiment. A vegades, per a no atendre a algú, diem: “Es que aquest mai ha volgut fer feina!” “És que aquest, trafica en drogues!” “És que aquest sempre ha estat un poc seny”, etc. Posar sempre per davant una excusa és la millor manera d’anar perdent la sensibilitat davant els menyspreats i rebutjats. És la millor manera de viure sense compassió. De no fer-nos amb el que Jesús feia. Mirau com el Papa s’altre dia el Papa es aturar a un poblat marginat.
En pocs llocs es reconeix més bé l’Esperit de Jesús que en aquestes persones que ofereixen suport i amistat gratuïta a persones marginades, que acompanyen malalts o persones grans oblidats per tothom… Ells ens recorden que al cor de Déu hi cabem tots.