Diumenge V del temps ordinari
Mil quatre-cents quaranta són els minuts que transcorren al llar del dia. És una quantitat que, quan en prenem consciència, fa mirar la jornada com un espai temporal que dóna per a molt. Està plena de molts moments, circumstàncies i oportunitats. A les lectures d’avui veiem dues maneres d’afrontar un dia qualsevol: Job i Jesús.
-El Llibre de Job és una de les obres més singulars de tota la Sagrada Escriptura. Comença i acaba com un tipus de conte amb un final feliç, però en el cor del llibre, format pels diàlegs que manté Job amb els seus amics i, finalment amb Déu mateix, hi trobam el gran enigma del sofriment i la pregunta pel sentit de l’existència. El fragment d’avui té un to terriblement ombrívol. Job es lamenta davant dels seus amics de la seva vida, que ella experimenta com una càrrega insuportable. I expressa com passa un dia. Diu: “Estic neguitós del vespre a la matinada”.
Job representa avui a tantes persones que viuen la llum i la fosca de cada dia, amb el cor encongit. Els problemes que viuen els priva de l’oxigen que els fa respirar tranquils. Passen dia i nit amb el cor adolorit perquè la parella..., perquè un fill..., perquè el sou que reben..., perquè la malaltia que pateixen... Job representa a no pocs que creuen que “els seus ulls no tornaran a veure la felicitat mai més”.
En el fons, Job té molta sort. No deixa de confiar la seva causa mai a Déu. I confiant i pregant, un dia la pau tornarà al seu cor.
-I ens trobam també amb Jesús que passa un dia ben aprofitat. Passa un dia, com s’assenyalarà a l’evangeli i als Fets dels apòstols: “fent el bé”. Jesús no es centra amb els seus problemes. La seva preocupació són els problemes dels altres.
Comença el dia predicant a la Sinagoga. Llegint la Paraula de Déu, cercant el seu sentit i exponsant-lo als altres. I, després, què fa? Visita la sogra del seu amic Pere que no es troba bé, comparteix amb ells un poc de taula, atén a no pocs que, no trobant-se bé ni de salut física ni psíquica, volen fer-se amb la seva presència, amb la seva paraula, amb el seu somriure guaridor. No el deixen en posa. I, cansat, acaba el dia cercant silenci, fent pregària.
Com devia pregar Jesús si tot es dia es relacionava amb persones que volien ser alliberades de les seves xacres? La vida i la pregària de Jesús està relacionada amb fer feliç a la gent. A que els marginats tornessin a sentir-se integrats, a que les persones que viuen experiències com les de Job, sentissin de nou el goig de viure... Jesús devia resar perquè el seu ànim i la seva confiança amb el Pare no decaigués mai! ElI vol sol “salut” per a tothom!
St. Pau va ser educat en aquesta actitud de confiança total amb Déu i de serenor en la seva vida davant circumstàncies difícils. Ho veiem quan diu avui: “Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que sigui necessari per poder tenir-hi part”.
Molts avui segueixen aquesta mateixa actitud de Jesús, de Pau, de Job quan: Confien en Déu i preguen davant dificultats, quan decideixen acompanyar persones malaltes, quan no esquiven compromisos a favor dels altres. Etc.
Que la fidelitat a la pregària, a l’Eucaristia, a l’estima i participació en la comunitat cristiana, i la disposició a acompanyar als qui pateixen, siguin l’escola on aprenem a viure com a deixebles de Jesús.