Diumenge Primer de Quaresma/B
Marc presenta l’escena de Jesús al desert com un resum de la seva vida. Assenyalem algunes claus. Segons l’evangelista, «l’Esperit empenyé Jesús cap al desert». No és una iniciativa de Jesús. És l’Esperit de Déu el que el desplaça fins col·locar-lo al desert: la vida de Jesús no serà un camí d’èxit fàcil; més bé li esperen proves, inseguretat i amenaces.
Però el «desert» és, al mateix temps, el millor lloc per escoltar, en silenci i solitud, la veu de Déu. El lloc al qual convé tornar en temps de crisi per obrir camins al Senyor. Així es pensava en l’època de Jesús. Així ho vivim avui.
Al desert, Jesús «és temptat per Satanàs». Marc no diu res del contingut de les temptacions. Només que provenen de «Satanàs», l’adversari que cerca la ruïna de qualsevol ésser humà destruint el pla de Déu. Satanàs ja no tornarà a aparèixer en tot l’evangeli de Marc. Jesús el descobrià actuant en tots aquells que el volen desviar de la seva missió, inclòs Pere.
El breu relat de Marc remarca avui dues imatges en fort contrast: Jesús «s’estava entre les feres», però «els àngels l’assistien». Les «feres», els éssers més violents de la creació, evoquen els perills que amenaçaran sempre Jesús i el seu projecte. Els «àngels», els éssers més bons de la creació, evoquen la proximitat de Déu que beneeix, té cura i defensa Jesús i la seva missió.
El cristianisme està vivint moments difícils. Un periodista, Luis Ventoso, parla d’un nou holocaust referit al cristianisme. I remarca que avui en moltes parts del món no hi ha llibertat de fe. Recorda que s’està decapitant i crucificant persones tan sols per a viure el seu dret a les creences religioses.
Seguint els estudis sociològics, parlem de crisi, secularització, rebuig per part del món modern… Si més no, parlam de la indiferència que avui apareix davant l’experiència de la fe. Però potser, des d’una lectura de fe, hem de dir alguna cosa més: No serà Déu qui ens està empenyent a aquest «desert»? No ens serà alguna cosa d’aquestes per alliberar-nos de tanta vanaglòria, poder mundà, vanitat, falsos èxits, rutina acumulada inconscientment durant tants segles? Mai no hauríem elegit aquests camins que avui vivim. El desert ens fa obrir els ulls a favor de ressuscitar l’ànima del món, la bondat que hi ha en el cor de cada persona.
Aquesta experiència de desert, que anirà creixent en els propers anys, és un temps inesperat de gràcia i de purificació que hem d’agrair a Déu. Ell seguirà cuidant el seu projecte. Només se’ns demana rebutjar amb lucidesa les temptacions que ens poden desviar una vegada més de la conversió a Jesucrist.
L’Església ens ofereix quaresma, quaranta dies per a reflexionar, per a reaccionar, per a posar-nos de nou en pista i córrer cap a la meta que Déu ens proposa.
Quaresma significa quaranta dies. Repetidament la Bíblia ens presenta la quarantena –de dies o d’anys- com a període de preparació a un esdeveniment important: els 40 dies de diluvi universal, els 40 dies de Moisès a la muntanya abans de segellar l’aliança, els 40 anys d’Israel pel desert abans d’entrar a la terra promesa, els 40 dies que Jonàs va donar a Nínive per a la seva conversió, els 40 dies de Crist pel desert, els 40 dies entre la resurrecció i l’ascensió de Jesús.
Aprofitem aquesta quarantena a favor de deixondir la nostra fe i ser conseqüents amb el nostre baptisme.
Prou de dormir, és hora de despertar-nos!