Dia de tots els Sants. 1 de novembre 2014
La col·lecta ens marca els dos objectius d’aquesta festa : a) celebrar els mèrits de tots els sants b) Implorar la misericòrdia de Déu per mitjà d’aquests sants. I el Prefaci expressa com els sants manifesten amb la seva vida haver arribat a la ciutat santa, ciutat cap a la qual noltros anam caminant.
Aquesta festa no es limita, idò, a admirar i celebrar la gràcia de Déu que ha estat vessada en els homes i dones que s’han apropat a la santedat de Déu, sinó que els creients també volem avançar en el nostre peregrinatge cap a la santedat de Déu. Afirmam que la santedat ens atrau.
A la Bíblia està clar que solament Déu és sant. Que la identitat, el nom de Déu és “Sant”. La santedat no és un atribut de Déu, és el seu ésser.
Els cristians som un poble sant perquè Déu el nostre Pare és sant. Ser de Déu ens exigeix i ens atorga “sentit de Déu” “santedat”.
La santedat de Jesús, el Fill de Déu, omple de santedat la seva humanitat. Tots els batejats estem cridats a la santedat. Sant és aquell que viu en comunió amb Déu. La santedat ens exigeix un procés de purificació.
Són moltes persones que al llarg de la història han deixat el segell de la seva personalitat impregnada de la santedat de Déu. Cadascú amb el seu tarannà, en el moment històric que els ha tocat viure. La seva vida va ser i ens és “camí de santedat”.
Avui podríem tenir present:
St. Esteve. Primer màrtir de l’Església. Diaca que ens demostra que la fe s’ha de viure en passió. La fe no és una opció més entre tantes, ni molt manco una opció feta sense compromís. La fe és una opció essencial de la nostra vida que ens fa del tot per a Déu.
Sta. Teresa de Jesús (500 anys del seu naixement). Que seguint el camí de la santedat va ser una reformadora de la vida religiosa de la seva època, s. XVI. La santedat Teresa ens parla que la rutina d’una vida cristiana és mala consellera de santedat.
Del sant Papa Joan XXII, un altre reformador de l’Església del s. XX. Convocant el Concili Vaticà II va despertar l’Església del seu so. La va commoure. La va inquietar. Un Papa que pregava diàriament dient: “Avui no tindré por de seguir el camí de la bondat”.
Les benaurances que avui hem proclamat ens demostren el pluralisme que, des de sempre, hi ha hagut enmig de l’Església i que manifesta la santedat de Déu.
Els sants, tots els sants són feliços no perquè s’ho hagin passat bé, sinó perquè han sabut entendre que, des de la seva situació, era una benedicció poder viure compromesos, és a dir, estimar totes les realitats que, per fidelitat a Déu, els tocava viure.
-Els qui s’han fet pobres posseiran el Regne. Avui però opten per una vida d’austeritat, solidaritat, sacrifici. Pensem amb Teresa de Calcuta, s. XX.
-Els qui estan de dol rebran consol. Però avui opten per sofrir amb qui sofreix. Pensem amb els missioners que han mort (s. XXI), per exemple, d’èbola per acompanyar a tants i tantes que la patien.
- Pensem amb els justos, els compassius... No en trobaríem molts d’entre els qui hem conegut?
A vegades ens acostumam massa a tenir present les imperfeccions dels altres. Avui se’ns demana tenir present la santedat de Déu present en no pocs dels qui viuen al nostre costat.
Us convid avui a fer un poc de silenci anant al cementeri i visitant familiars i coneguts però amb ganes de descobrir les seves virtuts. Virtuts que ens han d’acompanyar durant tota la nostra vida.