Homilia Diumenge XXXI 02 de novembre 2014
St. Pau ens ha dit avui: “La nostra ciutadania és el cel. D’allà esperam un Salvador, Jesucrist”.
Recordem avui els qui han mort durant aquest any. Recordant-los, tinguem present que la nostra ciutadania és el cel. Tenint present que el nostre destí és el cel, açò és el que vaig dir durant els funerals dels primers tretze morts durant l’any:
1.Bep Jover Moll. Quan un ensuma Déu, pren consciència que està rodejat d’un aroma sagrat que mereix silenci.
2.Rafael Girón Jurado. Rafael era un home d’una fe profunda. Amb ell molts vàrem aprendre que sols té futur: l’amor, la comprensió, l’humor, la pau interior.
3. Paco Salord Rosell. La vida i no la frustració o la mort és el sentit de tot.
4. Jordi Genestar Pons. Volem que en la nostra vida es traspuï Déu, s’hi reveli? Fem-ho silenciosament, sense paraules, sense cercar fer renou i fugint de tot allò que és altisonant i buit.
5.Quique Triay Marqués. El sentit de la història no el descobreixen aquells que sempre ens diuen “que hem d’anar a la moda!” El sentit de la història el viuen els qui tenen una mirada interior i llegeixen el sentit de tot estant tot sols amb la seva consciència.
6. Rafel Sastre Marqués. Al final de la nostra vida, allò que importa sumar i comptar són les virtuts que hem estat capaços de adquirir i els dons que hem estat capaços de fructificar.
7. Maria Camps Mercadal. Déu vol la nostra resurrecció, vol la nostra salut total.
8. Antoni Portella Lluch. Quan algú mor, no és tan important interessar-nos sobre qui era la seva família, la seva ocupació, els fets de la seva vida... El més important és que tots entrem a reflexionar ¿per què mor qui viu?
9. Andrea Mesquida Piris. Quan mor una persona en una edat més o manco jove, sempre tastam el gran misteri que és el viure.
10. Maria Teresa Puigcercós Beixaconill. El patiment de na Teresa l’ha purificada. La paraula purgatori vol dir exactament açò: vol dir purificar la nostra vida, fer-la apte per a rebre la plenitud que ens ha de ser concedida un dia al Cel.
11. Tomeu Salord Capó. Ens hem reunit per encomanar a Déu l’ànima d’en Tomeu. La nostra ànima és allò que sosté constantment la nostra vida i que l’acompanya fins després de la nostra mort física.
12. Rita Llufriu Gomila. La religiositat que va viure des de petita la va marcar. Constantment sentia del seu pare: Resau cada dia el Pare nostre i sigueu conseqüents.
13. Nina Fiol Bagur. D’ella podem dir que sempre tenia un llibre de pregàries al seu costat. Un llibre molt emprat si observam el grog de les seves pàgines. Un llibre que el va voler tenir al seu costat fins i tot en el seus darrers instants.
Resumint, tenint present algunes de les persones que aquest any ens han precedit, tinguem present que:
- - Tot té un aroma especial. Hi ha misteri en tot. Per arribar al cel descobrim el misteri que ens rodeja.
- - Siguem persones de fe. Donem importància a la pregària, a l’Eucaristia, a la Parròquia...
- - Que la nostra vida sigui profunda. Deixem la superficialitat i la rutina.
- - Cuidem no sols la nostra salut física i psíquica, també la salut total. Cuidem l’espiritualitat que té la seva font en Déu.
- - Traspassem als altres la fe. Fem-ho amb ganes, amb passió.