Homilia Diumenge Solemnitat de Crist Rei. 23 de novembre 2014
L'ÚNIC JUDICI. Mateu 25, 31 – 46
Les fonts no admeten dubtes. Jesús viu bolcat cap a aquells que veu necessitats d'ajut. És incapaç de passar de llarg. Cap patiment no li és aliè. S'identifica amb els més petits i desvalguts i fa per ells tot el que pot. Per a ell la compassió és el primer. L'única manera d'assemblar-nos a Déu: «Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu».
Per açò no ens ha d’estranyar que, en parlar del Judici final, Jesús presenti la compassió com el criteri últim i decisiu que jutjarà les nostres vides i la nostra identificació amb ell. Per açò ens ha d’estranyar que Jesús es presenti identificat amb tots els pobres i desgraciats de la història: “Tot allò que deixaveu de fer a cadascun d'aquets, per petit que fos, m'ho negaveu a mi”.
Segons el relat de Mateu, compareixen davant del Fill de l'Home, és a dir, davant de Jesús, el compassiu, «totes les nacions». No hi ha diferències. No es diu res d'unes cultures concretes o d'unes altres, d'una forma d'entendre la vida o d'una altra, d'una forma d'entendre la política o d'una altra. No, tots compareixerem davant Jesús. I la pregunta que se'ns farà a tots és: Què hem fet amb tots aquells que han viscut sofrint? Què hem fet a favor dels qui passen fam, dels malats, dels qui necessiten educació i per açò estan empresonats...
L'evangelista no s’atura pròpiament a descriure els detalls d'un judici. El que destaca és que hi ha dues maneres de reaccionar davant dels que sofreixen: ens en compadim i els ajudem, o ens en desentenem i els abandonem.
Qui ens jutjarà és un Jutge que s'identifica amb tots els pobres i necessitats: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu». Els qui han ajudat a qualsevol necessitat, s'han trobat amb Jesús. Per això han d'estar al seu costat en el regne: «Veniu, beneïts del meu Pare».
Els qui s'han apartat dels que pateixen, s'han apartat de Jesús. És lògic que ara els digui: «Aparteu-vos de mi». Seguiu el vostre camí...
La nostra vida s'està jugant ara mateix. No hem d'esperar cap judici. Ara ens estem atracant o ens fem enfora dels que pateixen. Ara ens estem atracant o ens fem enfora de Crist. Ara estem decidint la nostra vida.
Avui celebram el Dia de Catequesi. Per què és important tenir present la catequesi?. Perquè la catequesi ens fa obrir els ulls i adonar-nos del que hem d'aconseguir en aquesta vida. El que hem d'aconseguir és viure com a germans entre uns i altres. El que és important és descobrir a la cara dels altres, la cara de Jesús.
Tots anam a dins d'un mateix tren. Un tren que recorre carrers, pobles i països. Un tren que ens fa present les realitats que vivim uns i altres. Un tren que es desplaça, un tren que ens diu que formam part d'un mateix món. UN tren que ens demana fer-nos nostre el patiment de tants d'altres.