Homilia Diumenge XXXIII - 16 de novembre 2014
- Texts: Prov 31, 10-13.19-20.30-31; 1 Tes 5, 1-6; Mateo 25, 14-30
Idea principal: Déu ens ha donat a tots uns talents. Talents materials i naturals, humans i espirituals.
Sintesi del missatge: Front aquests talents hi caben vàries actituds: fer-los rendibles, mal usar-los per inconsciència i infantilisme, amagar-los per vessa o per por de perdre’ls. Però Déu ens demanarà compta de com els hem usat, perquè els talents, les qualitats que tots tenim, les tenim perquè produeixin a favor nostre i dels altres. E posar-los o no en moviment hi va la nostra santedat actual i la salvació eterna.
En primer lloc diguem que un talent no era poca cosa pels jueus que escoltaven Jesús. Un talent equivalia a 21.000 grams de plata, a 6.000 denaris. Un jornaler jueu treballant tot un dia cobrava un denari. Per cobrar, idò, 6.000 denaris, un talent, havia de fer feina durant quasi bé 20 anys. Així, el qui va rebre cinc talents, va rebre es sou de 100 anys de feina, el qui en va rebre dos, 40 anys, qui en va rebre un, vint anys.
Què demana Jesús segons la paràbola que exposa? Que les qualitats espirituals, intel·lectuals, professionals, esportives, culturals, rebudes les hem de fer fructificar. A qui no fa fructificar els dons rebuts, Jesús entén que és un inútil, un vessut, un pocavergonya. Algú que vol viure gratuïtament durant 20 anys. Algú que vol conservar el que té fins que pugui sense fer res absolutament a favor dels altres.
Avui tenim present l’Església Diocesana. Tenim present a tants i tantes que som batiats a Menorca i Déu ens ha donat talents que hem de fructificar. Seguint l’ensenyança dels talents d’aquest diumenge el que no podem fer és “conservar” el que hem rebut i deixar de ser “arriscats”, “creatius”, “actius” a favor d’un temps que demana a l’Església actituds concretes que el Papa ens ho diu amb expressions tan gràfiques com (ho recordàvem al Consell Parroquial últim):
-Hem de fer olor d’ovella. Hem d’acollir i hem de donar resposta des de l’evangeli a tot allò que viu i el com ho viu la nostra societat.
-Hem d’anar a les perifèries existencials. Com a cristians, com a Parròquia, hem d’atendre als més pobres i no sols econòmicament, també a aquells que pateixen manca de salut física, psíquica, mental, espiritual. El Papa dirà a la seva Exhortació “Evangelii Gaudium”: “No compartir amb els pobres els nostres talents, és prendre’ls el sentit que té la vida”. I ho diu tenint present St. Crisòstom.
-Hem de ser Parròquia de portes obertes. Portes obertes per sortir i anar a les perifèries, i portes obertes perquè, qui ho vulgui, entri i pregui, entri i trobi algú que l’escolti.
-La nostra inquietud no pot ser: “Sempre havia estat així, sempre ho hem fet així”. La nostra inquietud ha de ser: “Què hem de fer i com hem de ser per a respondre adequadament a les necessitats d’avui”.
La nostra pregunta avui pot ser aquesta: ¿Pos en joc a favor dels altres els dons que he rebut? ¿Només m’interessa conservar el que tenc (salut, sou, feina, família, ...), o m’interés perquè també els altres tenguim salut, sou, feina, bona família, parròquia on viure la pregària i l’Eucaristia per a refrescar constantment el meu compromís?
Recordem el que deia Santa Teresa: “Vuestra soy, para vos nací, ¿qué mandáis hacer de mi?