Secretariat Diocesà per a les Vocacions
Homilia Diumenge XXXII9 de novembre 2014. Dedicació Basílica Laterà
Monició d´entrada
Ja fa uns dos mesos que hem començat les activitats pròpies de durant l´hivern.
Com a comunitat cristiana cada diumenge mos reunim entorn de la taula de la Paraula i de l´Eucaristia.
Avui l´Església mos convida a contemplar la Catedral de Roma, la Basílica de Sant Joan del Laterà, la Catedral del Papa.
Sempre que celebram l´Eucaristia recordam i pregam per tots els qui formam l´Església, els batiats; i per aquells que en l´Església tenen un lloc de responsabilitat i són referents d´unitat: el Papa i els Bisbes.
El Papa que, presideix en la caritat a totes les esglésies del món, compta en la col·laboració dels Bisbes i Preveres.
Avui, d´una manera especial, preguem pels preveres i els seminaristes de la nostra Diòcesi, que es preparen per rebre el ministeri sacerdotal; també preguem perquè en les nostres Parròquies hi hagi pares i mares de família generosos que convidin a alguns dels seus fills a ser servidors i proclamadors de l´Evangeli en la vida sacerdotal o religiosa.
Per a l’homilia
Avui, 9 de novembre, l’Església llatina celebra la festa de la Dedicació de la basílica del Laterà. Aquesta cita anual és una ocasió d’amor a l’Església i d’unitat amb el Papa, bisbe de Roma. La basílica del Laterà és una de les basíliques cristianes més antigues i la catedral del papa. Per açò s’anomena “Mare i cap de totes les esglésies de la ciutat de Roma i del món”.
Anar a Roma –pels cristians, almanco- no és sols visità una ciutat amb història i art digne de ser conegut, ni és sols veure el Sant Pare. Per a nosaltres, anar a Roma és sentir, cor a cor amb el Papa, la unitat de l’Església. Unitat que hem de viure i hem de provocar. És, com deia sant Ignasi de Loiola, “sentir amb l’Església”.
Les lectures d’aquest diumenge se centren al voltant del “temple” cristià. Què vol dir açò? Comentem-ho seguint l’ordre de la seva importància:
1. Vol dir que ens hem de centrar en primer lloc en Jesucrist: “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”, ens diu l’evangeli. El seu cos, la persona de Jesucrist, és el Temple vertader que succeeix el de l’Antic Testament, fet de pedres nobles i metalls preciosos, però destruïble i perible. Jesucrist és el Fill de Déu enviat a favor de la humanitat. Els cristians ens hem de fer en Jesucrist. Ens hem de fer = diàleg amb ell, construir la nostra vida a partir d’ell, fer la nostra vida amb un do per als demés. Fer-nos en Jesucrist és “sentir-nos vocacionats a ser “per als demés”.
2. Vol dir que tots els batejats som “pedres vives” de la comunitat que té per fonament i per objectiu viure centrats en Jesucrist, com ens assenyala st. Pau: “No sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres”. La nostra vocació com a batejats ens demana “mirar-nos com ens mira Jesús, Ell que és el nostre Cap i fonament”. Som cridats a tenir-nos un tracte exquisit, a extreure dels altres i de nosaltres tot allò bo que serveix per a construir un poble, una societat conforme a Déu Pare. L’Església que som cridats a construir la trobem fora dels temples de pedra. La trobam al carrer, a ca nostra, allà on hi tenim presència, a les perifèries “existencials” com ens assenyala el Papa Francesc.
3. Vol dir que el temple, la casa dels cristians, la “basílica”, és la construcció física on ens reunim els cristians i que, per açò, ha d’estar al servei de Jesucrist, del seu Regne. Els nostres temples, les nostres esglésies, com ens diu l’evangeli d’avui, han de ser “llocs de pregària” (llocs que ens ajudin a fer-nos en Jesucrist) i no han de ser mai centres comercials religiosos. Vol dir, que les nostres parròquies ens han d’ajudar a viure la nostra vocació de ser “per als demés”.
No han de ser les pedres les que han de cridar especialment l’atenció de la gent essent visitades i fotografiades. Sobretot ha de ser el testimoni d’una comunitat que s’ha de fer escoltadís i creïble, tant! Que ha d’invitar a uns altres i els ha d’acompanyar a viure com hem vist en Jesucrist: el Fill de Déu que no ha tingut altre intenció en la seva vida que servir als altres i, entre aquests, els més pobres.
Aquesta és la nostra vocació com a batejats: ser membres vius d’una comunitat que “serveix”. Serveix en nom de Déu per a construir el Regne de Déu.
Pregàries
- Per l’Església de Roma i pel seu Bisbe, el Papa Francesc. Que la seva fidelitat ens ajudi a viure amb fermesa la Fe i el Compromís cristià. PREGUEM.
- Pel nostre Bisbe Salvador, pels preveres i diaques de la nostra Diòcesi. Que amb el seu ministeri ens ajudin a tots a créixer en la fe i en l’esperança. PREGUEM.
- Pels seminaristes que van fent camí de seguiment a Jesús. Que aprenguin cada dia més a ser bons deixebles de Jesucrist, plens d’amor a Déu i d’esperit de servei als germans. PREGUEM.
- Per les famílies cristianes. Que descobreixin la joia de transmetre la fe als fill i d’acompanyar-los en el seu camí vocacional. PREGUEM.
- Per tots els qui pateixen i passen necessitats. Que trobin sempre al costat persones disposades a ajudar-los i a acompanyar-los en el seu sofriment. PREGUEM
- Per tots nosaltres. Que el Senyor faci de la nostra comunitat parroquial un temple de “pedres vives” i que ens beneeixi amb noves vocacions al ministeri i a la vida religiosa. PREGUEM.