Text de l'Evangeli (Lc 1,39-45):
Per aquells dies, aixecant-se Maria en aquells
dies, se n’anà a la muntanya amb diligència a una ciutat de Judà. I
entrà en la casa de Zacaries i saludà Elisabet. I s’esdevingué que, quan
Elisabet sentí la salutació de Maria, l’infant exultà en el seu ventre,
i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant, i amb gran veu exclamà, i
digué:
«Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre. I d’on em ve això que vingui la mare del meu Senyor a mi? Perquè vet aquí que, tan bon punt arribà a les meves orelles la veu de la teva salutació, exultà de goig l’infant en el meu ventre. I benaurada la que ha cregut que es compliran les coses que li han estat dites de part del Senyor».
HOMILIA
I com el van viure Maria i Elisabet? El van viure recollint el que avui assenyala la carta als hebreus: “Déu meu, venc a fer la vostra voluntat”.
Res més les interessa. Sols els interessa obrir el seu cor i viure fent el que Déu espera d’elles.
Fixats en elles noltros també hem d’obrir el nostre cor i reconèixer la presència de Déu en les nostres vides i en cada persona. Maria va descobrir l’Esperit de Déu en ella. I Elisabet va descobrir l’Esperit de Déu també en Maria: “Feliç tu que has cregut. Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes”.
Nadal ens arriba amb aquest missatge: “Déu és present en la nostra vida. La nostra vida ha de ser un èxode de cap a Déu”. Nadal ens convida a sentir en el nostre interior la presència de Déu i a ser-li fidels. Tan fidels, que també noltros som cridats avui a ser “visita de Déu” per tantes persones que necessiten ajuda, alliberament, esperança.
Noltros, com també eren Maria i Elisabet, som persones insignificants. Déu, fill de Maria, també va ser engendrat, acompanyat i viscut per una dona senzilla d’un poble insignificant. Déu en treu meravelles del que és petit, de qui és humil. Gràcies a la vida dels més humils, Déu aconsegueix obres grans.
Siguem humils com Maria. Maria és va definir a ella mateixa: “Com l’esclava del Senyor”. Com aquella que tota la seva vida estava en mans de Déu. Com aquella que tota ella era espai de Déu. Com aquella que conscientment es buida i que, omplint-se de Déu, sols aspira ser el seu estel, el seu anunci, la seva paraula.
Si, com Maria, volem ser “espai sols per a Déu”, hem de tirar fora de noltros tots els “okupes” que impedeixen que el meu jo interior sigui sols ocupat per Déu. Okupes com la mentida, la maldat, l’ increença.
En el fons què és Nadal? Nadal és la festa que ens convida a anunciar Déu a tothom, vivint i anant plens d’Ell. Nadal aconsegueix, si el vivim així, l’abraçada amb qui s’han fet enfora, amb qui s’han ignorat. Nadal és l’anunci de l’esperança.
El que avui a molts ens sembla impossible o quasi impossible, és possible. És possible que els humans visquem en pau. Ho és. És possible que visquem lliures d’okupes i que el nostre interior sols hi hagi espai per a Déu