Text de l'Evangeli (Lc 1,26-38): I en el mes sisè l’àngel Gabriel fou enviat per Déu a una ciutat de la Galilea, anomenada Natzaret, a una verge, esposada amb un home de nom Josep, de la casa de David; i el nom de la verge era Maria. I entrà on era ella, i li digué: «Salve, plena de gràcia, el Senyor és amb tu!». Però ella, torbada amb aquestes paraules, considerava quin podia ser el sentit d’aquesta salutació. I l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria, perquè has trobat gràcia davant Déu. Vet aquí que concebràs en el teu si, i infantaràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Aquest serà gran, i li diran Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron de David el seu pare, i regnarà sobre la casa de Jacob eternament, i el seu regne no tindrà fi».
I Maria digué a l’àngel: «¿Com serà això, ja que no conec home?». I responent l’àngel, li digué: «L’Esperit Sant vindrà damunt teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el que naixerà serà anomenat sant, Fill de Déu. I vet aquí que Elisabet, la teva parenta, també ella ha concebut un fill en les seves velleses, i aquest és el sisè mes per a la qui era anomenada estèril; perquè per a Déu no hi ha res impossible». I digué Maria: «Vet aquí l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons la teva paraula». I l’àngel es retirà de davant d’ella.
HOMILIA
Noltros també som cridats i escollits per Déu per sanejar el món, per redimir-lo. Quan s’efectua en noltros aquesta crida? Mitjançant el baptisme. Gràcies al Baptisme rebem com Maria la salut original, quedam netejats de tot pecat, per a purificar el món, les relacions, els interessos d’uns i d’altres.
Però, ni a Maria ni a noltros se’ns eximeix d’una resposta lliure i responsable a la crida de Déu. Maria, com noltros, ha de demostrar constantment, i també en els moments difícils, la seva fidelitat a Déu. I ho fa moltes vegades:
-Ho fa, davant el desconcert que sent davant la proposta de Déu. No sols sabia que no tenia espòs, també sentia sobretot la desproporció entre la missió que li anunciava l’àngel i la seva petitesa. Però confia en Déu i canta el magníficat. Canta que Déu venç el pecat gràcies a la seva petitesa i a la petitesa de tots els batiats.
-Ho fa quan no troba lloc a una casa de Betlem i ha d’engendrar Jesús a una cova
- Ho fa al Calvari, als peus de Jesús, mantenint l’esperança contra tota esperança.
Maria sempre pertany a Déu. Maria mai va formar part del món dels pecadors. Per açò ella ha de ser sempre el nostre mirall. Mai, com ella, hem de perdre la bondat i l’harmonia original. Per açò ens convé recordar i viure constantment el nostre baptisme. Per açò ens convé aconsellar el baptisme. Ell ens guia a viure pactant sempre a favor des bé, mai des mal. El baptisme ens convida a ser també noltros, com Maria, immaculats, nets de tot pecat. El baptisme ens convida, com Maria, ha cantar el magnificat a tot pulmó: “La meva ànima magnifica el Senyor perquè ha mirat i escollit la meva petitesa”.
La immaculada de Maria i la nostra, ens demostra que el que Déu vol és que tot el món i noltros, els seus responsables, visquem l’essència del principi de la creació: “I Déu va veure que tot era bo”. Durant aquest temps d’Advent incrementarem les ganes de posar tota la nostra voluntat a favor de la bondat i de l’harmonia de tot i de tots?
Demanem avui a Déu que, com Maria, deixem que sols sigui Ell qui vagi conduint els nostres passos. Desitgem ser, com Maria:
-Persones de fe. Diguem com Maria: “Es faci en mi el que tu esperes i vols”
-Persones d’esperança. Que com Maria, ajudem a que no s’acabi l’alegria aumón: ni a la concepció d’un fill, ni a una festa de noces, ni quan alguna cosa fereix el nostre cor. “Posau vi a sa taula”, diu ella.
-Persones d’amor, de caritat. Que com Maria, no deixem d’acompanyar a qui en té necessitat. Maria no va dubtar ni un segon en visitar a la seva cosina Elisabet oferint-li ajuda i temps.
Preguem avui, com Maria, perquè mai ens facem els sords a tot el que Déu ens demana: purificar la nostra vida personal i social.