Text de l'Evangeli (Lc 21,25-28.34-36): En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «hi haurà grans senyals en el sol, la lluna i les estrelles; i sobre la terra consternació de les nacions, les quals estaran en angoixa pels bramuls de la mar i de les ones. I perdran l’alè els homes pel terror i l’ansietat davant les coses que sobrevindran al món, perquè les potències dels cels trontollaran. I aleshores veuran el Fill de l’home que ve en un núvol, amb gran poder i glòria.
I quan aquestes coses comencin a succeir, redreceu-vos i alceu els vostres caps, perquè s’apropa la vostra redempció».
Però vosaltres pareu atenció, no sigui que els vostres cors s’ofusquin pel llibertinatge i l’embriaguesa i les preocupacions d’aquesta vida, i us sobrevingui de sobte aquell dia, ja que com un llaç caurà damunt de tots els qui habiten sobre la faç de tota la terra. Per tant, vigileu pregant en tot moment, per tal que pugueu escapar-vos de totes aquestes coses que han de succeir i mantenir-vos ferms davant del Fill de l’home».
HOMILIA
Just començam un any litúrgic se’ns diu que el que és a prop no és la nostra destrucció sinó el nostre alliberament.
No podem acollir els texts d’avui com un anunci de fets cosmològics, sinó com a “revelació” (apocalipsis) o anunci d’una historia que tindrà un final.
En qualsevol cas, encara que aquests texts no ens rallin especialment d’un final, importa tenir present la pregunta que se’ns fa: Com vivim aquest moment de la història amb signes d’anti-vida (canvi climàtic, guerres i armes atòmiques, crisi profunda de diversos tipus...)? Cercam de ver canviar, corregir actituds? Ens espavilam per a viure alliberats de tots aquests signes d’anti-vida?
Déu ni és aliè ni indiferent davant el curs de la història humana, i de la nostra història personal, sinó que es fa present en tot el que vivim per mitjà del seu Ungit, del Messies, de Jesús.
La figura del Messies, del Fill de l’Home, és presentada com anunci de salvació. En aquest moment de la nostra història universal i personal, si creiem amb Jesús com a Senyor, com a salvador, com a alliberador, no podem viure com els qui no creuen en res o no esperen res.
Els qui creiem en Déu, en Jesús, hem de ser un poble d’ulls oberts, un poble que “vigila”, “vetlla”. Vigilar, vetllar, és la crida que ens fa Jesús a l’inici d’Advent. Ell espera que estiguem atents al que és veritablement important i decisiu, ja que no poques realitats d’aquest moment ens fan viure indiferents, sense aprofundir.
La carta avui de sant Pau als cristians de Tessalònica, la més antiga de tot el Nou Testament, ens fa unes recomanacions que hem de tenir present si volem ser cristians, si volem viure i anunciar Jesús, si ens importa anunciar-lo:
-Que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal com noltros també us estimam.
-Que el Senyor refermi els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu.
-I ara, us vull fer un preg, diu sant Pau: Ja vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu. Però us deman que avanceu encara més.
Just començam aquest any litúrgic se’ns demana, idò:
*Viure atents el moment present. Prestem atenció, interès. No siguem persones que passen de tot, indiferents, sense donar importància a res, sense reflexionar res, sense rectificar res.
*Que ens estimem, que aspirem a ser sants i alliberats de culpa. Qui estima mai és indiferent a qui estima o a allò que estima. L’amor és la salvació del món. L’amor crea interès sa per a tothom i per a tot.
*Que avancem en l’amor. No hi ha res que ens importi més que progressar en l’amor.
Que la magnitud de tot el que vivim no ens faci caure en la indiferència o en el desànim. No siguem cristians de mans creuades. Siguem cristians compromesos en bé de tots. Cristians vigilants!