Text de l'Evangeli (Lc 3,10-18):
En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Què
farem, doncs?». I responent, els deia: «El qui té dues túniques, que en
doni al qui no en té; i el qui té aliments, que faci de manera
semblant». I vingueren també uns publicans per a ser batejats, i li
digueren: «Mestre, què farem?». I ell els digué: «No feu més que el que
ha estat establert que feu». Li preguntaren també uns soldats, dient:
«Què hem de fer també nosaltres?». I els diu: «No maltracteu ni
calumnieu ningú, i acontenteu-vos amb els vostres estipendis».
Com que el poble estava en expectació, i tots pensaven en els seus cors
sobre Joan si potser era ell el Crist, Joan respongué, dient a tots:
«Jo, certament, us batejo amb aigua, però en ve un altre més fort que
jo, del qual no soc digne de desfer-li la corretja de les sandàlies. Ell
us batejarà amb l’Esperit Sant i el foc. Ell té el ventador en la seva
mà per a netejar la seva era i per a aplegar el blat en el seu graner,
però la palla la cremarà en un foc inextingible».
I amb moltes exhortacions així, i amb d’altres, evangelitzava el poble.
HOMILIA
El diumenge III d’Advent
rep el nom de Gaudete. Alegrau-vos! Aquest qualificatiu parteix de la carta de
sant Pau als Filipencs que hem anunciat a la segona lectura: “Germans
viviu sempre contents en el Senyor, ho repetesc, viviu contents”. Per què hem de viure contents?
I Sant Pau dóna cinc respostes que avui hem de tenir present:
1. El Senyor és a prop! És una afirmació de fe. El Senyor ens ha visitat, ens visita i ens visitarà. El Senyor sempre és al nostre costat.
2. Alegreu-vos en el Senyor, alegreu-vos per la seva proximitat, presència, companyia.
3. Sigau coherents amb aquesta alegria: Que tothom us conegui com a gent de bon tracte, el Senyor és a prop.
4. Res us ha d’inquietar: No us inquietud per res! No tingueu mal humor, no doneu respostes desassenyades, no tingueu mal caràcter.
5. Acolliu-vos en la pregària. La pregària sempre ens ajuda a viure en comunió amb qui és la causa de la nostra alegria, del nostre bon tracte. No deixeu de ser “orants”.
“El Senyor és a prop”, viviu alegres, sigueu coherents amb aquesta alegria, que sigui serena la vostra vida, resau!
En aquest Advent que tenim present Maria: Com ella, no ens inquietem per res!
No ens inquietem, per exemple, quan a vegades sentim comentaris en contra de l’Església. Per posar un exemple, podríem dir que la part exterior d’una parròquia, unes finestres, uns vitralls, no expressen la vida de l’Església. L’Església no pot ser coneguda només pels seus vitralls exteriors o façana. Qui la jutja des de fora no la coneix. L’Església com tot, com les nostres persones, ha de ser coneguda des de dins. I quan ens adonam de la seva vida, veiem que hi ha experiència i actituds que són realment precioses. Pos uns exemples, avui:
-Ahir una persona viuda entrava i ens deixava dues estufes per donar-les a qui els faci falta. I em deia: “Cada dia intent fer una bona obra perquè quan en mori vull estar a prop de qui en vida he estimat tant”.
-Aquests dies, a més, hem celebrat els 60 anys de Càritas. Quants a les parròquies no són voluntaris per atendre als pobres? I quants no visiten cada setmana alguns que estan malalts?
Mirem l’Església des de dins. La primera lectura del profeta Sofonies ens ha dit: “Crida de goig Sió, Jerusalem, (Església). Dintre teu tens el Senyor. Al tens a dintre. Mira el cor de l’Església.
Com Sofonies, com Maria, com Joan Baptista a l’evangeli d’avui, aniunciem al poble la Bona Nova: “No us inquieteu per res, el Senyor és a prop. Intentau renovar l’alegria a aquells que l’han perduda i a qui només la viu superficialment o com a passatgera”.
“Què hem de fer” per anunciar la bona nova, deia la gent a Joan Baptista? I ell responia: Viviu accions a favor de la solidaritat, del bon tracte, estimau-vos els uns als altres. Açò és l’anima de l’Església. Açò és l’anunci de la Bona Nova.
Un dels motors més potents de l’Advent és “desitjar l’arribada d’Aquell que ens fa plenament feliç”. Visquem la proximitat del Senyor.