Text de l'Evangeli (Mc 7,1-8.14-15.21-23): En aquell temps, es reuneixen prop d’ell [de Jesús] els fariseus i alguns dels escribes vinguts de Jerusalem. I havent vist alguns dels seus deixebles que menjaven els pans amb mans profanes, és a dir, no rentades -ja que els fariseus i tots els jueus no mengen si no es renten les mans acuradament, aferrats a la tradició dels ancians; i quan tornen de la plaça no mengen si no es purifiquen, i hi ha moltes altres coses semblants que han rebut per a observar-les: purificació de copes i gerres i vaixella d’aram, i dels llits [on reclinar-se per menjar]- li pregunten els fariseus i els escribes: «Per què els teus deixebles no caminen segons la tradició dels ancians, sinó que mengen el pa amb mans profanes?». I ell els digué: «Bé profetitzà Isaïes de vosaltres, hipòcrites, com està escrit: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi; és en va que em reten culte, ensenyant doctrines, preceptes d’homes. Abandonant el manament de Déu, seguiu la tradició dels homes».
I convocant una altra vegada la multitud, els deia: «Escolteu-me tots i enteneu: no hi ha res fora de l’home que entri en ell, que pugui contaminar-lo; sinó que les coses que surten de l’home, aquestes són les que contaminen l’home!».
I deia: «És allò que surt de l’home que contamina l’home, perquè des de dins, del cor dels homes, en surten pensaments dolents, fornicacions, furts, homicidis, adulteris, avarícies, malignitats, frau, llibertinatge, enveja, blasfèmia, supèrbia, estultícia: totes aquestes coses dolentes procedeixen de dintre i contaminen l’home».
HOMILIA
Les lectures d’avui, la seva importància, es pot reduir amb poques paraules: “Sigueu autèntics. El que importa no és només cuidar l’exterior, l’aparença. El que importa, sobretot, és ser fidels, és ser coherents en la veritat. I la veritat és Jesucrist”.
Importa el com diem ses coses? Importa cuidar l’estètica, la presència...? Clar que sí! Però el que més importa és cuidar el cor, les conviccions, la manera de ser de cadascú.
Importa d’una una roba de festa quan celebrem una festa? Clar que sí! però el que més importa és que participem amb el cor de la festa, que la desitgem, que la sapiguem compartir...
Importa dur uns vestits litúrgics quan celebrem l’Eucaristia? Clar que sí! Però el que importa sobretot és que hi participem, que vinguem amb ganes d’escoltar la Paraula de Déu i de viure-la en el dia a dia.
Pensem amb més exemples. Importa tenir família? Importa tenir un treball? Importa tenir amics?... Clar que sí. Però el que importa és cuidar i estimar la família, el que importa és viure el treball que duem a terme amb ganes i amb actitud de servei, el que importa és estimar els amics sempre, també quan sembla que no ens aporten res més que problemes.
- A la Primera lectura, Moisès diu al poble: “Israel, escolta el que Déu diu i compliu”.
I els diu a més, no afegiu res per conta vostre a la Paraula de Déu ni en suprimiu res. No doneu més importància als vostres costums i tradicions. Més bé, que els vostres costums i tradicions us ajudin a viure i a complir la Paraula de Déu.
- La carta de Sant Jaume ens insisteix que sobretot hem d’escoltar i posar en pràctica la Paraula de Déu, només ella proclama la veritat, només ella ens regala vida, només ella ens salva, només ella ens guarda de la malicia del món. Tot ho hem de passar pel sedaç de la Paraula de Déu: Les nostres idees, els nostres costums, les nostres opcions a qualsevol nivell...
- I l’evangeli de sant Marc, que el proclamarem durant diversos diumenges, ens demana, ens pidola, que:
*No facem com els fariseus que observen molts costums però no hi posen cor. És important, com demanen els fariseu, rentar-se ses mans abans de menjar? Clar que ho és. Però el que és important és saber compartir taula. Compartir-la amb bona presència, i compartir-la amb qui ni té casa, ni té un sou per comprar menjar, ni té en qui compartir-la.
*I remarca l’evangeli: “No faceu com aquells que honoren amb els llavis, però el seu cor no participa ni del que viu, ni del que fa, ni del que escolta...”
*I acaba dient: “No deixeu de banda els manaments de Déu per seguir costums, tradicions, modes”...
Estem davant la mateixa pregunta de diumenge passat: A quin Déu voleu servir? Voleu servir al déu de l’estètica, al déu de la imatge... o al Déu que ens demana ser creïbles, fidels, honrats des de l’arrel, no des de les branques.