Text de l'Evangeli (Mc 7,31-37): En aquell temps, Jesús sortint un altre cop dels confins de Tir, anà per Sidó a la mar de la Galilea per l’entremig del territori de la Decàpolis. I li presenten un sord i mut, i li supliquen que li imposi la mà. I apartant-lo de la multitud, li ficà els dits a les orelles, i, escopint, li tocà la llengua. I mirant al cel, sospirà, i li digué: «Effethà!» -que vol dir: «Obre’t!». I a l'instant se li obriren les orelles, i se li desféu la trava de la llengua, i parlava bé. I els manà que no ho diguessin a ningú, però com més els ho manava, més ho divulgaven, i més es meravellaven, dient: «Tot ho ha fet bé: els sords els fa oir i els muts parlar!».
HOMILIA
Avui hem de prestar atenció a diferents moments que plantegen les lectures:
1. 1. L’atenció que té Jesús amb aquella persona sorda fins que hi sent. Jesús l’atén, el tracta cara a cara i tot sol, i aixecant els ulls al cel i demana que se li obrin les oïdes.
-Cada persona necessita, necessitam, i més quan tenim dificultats, que algú ens atengui personalment. I que ens atengui no valorant sols les seves capacitats, sinó també demanant ajuda a Déu.
-Qui
es presenta davant noltros, ha de ser atès personalment.
2. 2. Açò demana que tinguem capacitat d’atendre, d’escoltar, de sortir de la
nostra àrea de confort i de pensar en els altres. No escoltem, ni ens fixem
sols en el nostre món personal. Déu ens demana a prestar atenció i ajudar al
que viuen els altres.
3. 3. Demana, també, que, atents a la gent, tinguem prou interès i manya per
conduir-los a Jesús. Que toquin a les portes de la Parròquia, a les nostres
portes personalment, no és suficient. Els hem d’apropar a Jesús. Els hi hem de
parlar de Déu. Els hem de convidar a parlar amb Jesús.
4. 4.Quan ara ja, amb el Consell Parroquial, preparam l’inici de curs, hem de tenir present que uns i altres hem
d’estar disposats a col·laborar en els ministeris i serveis que ens facin falta
a la parròquia i per a construir una societat millor. Que bé si algú s’ofereix
per fer catequesi, per desar l’Església, per formar part del grup de pregària,
per a visitar persones malaltes, per ajudar al club d’infants i joves...
5. 5. Notem que Jesús, realitza aquesta acció sanejadora, a un territori
estranger per ell: Tir, Sidó, Decàpolis. El que em fa tenir present que Jesús
vol que la seva presència, mitjançant els qui celebram la nostra fe, sigui
viscuda i es faci present a aquells que no entren mai a cap església. Hem
d’intentar que les seves oïdes gaudeixin també de la sort d’escoltar la seva
paraula. Hem d’intentar que la nostra llengua es destravi per proclamar
l’evangeli a tothom. Som cristians si la nostra fe la transmetem en la nostra
vida diària: a casa, al carrer, a la feina, a diverses trobades...
6. 6. La curació d’aquest sord-mut és tot un símbol del que ha de produir el
baptisme en noltros: una trobada ben personal amb Jesús que ens obri les oïdes
per escoltar atentament la seva Paraula i perquè se’ns destravi la nostra
llengua i manifestem les meravelles que Déu fa a favor de tots.
7. 7. I vull remarcar clarament, el fet que Jesús realitzi aquesta curació, portant al sord-mut enfora de la gent. Valorem els moments d’intimitat amb Jesús. Valorem la pregària a casa, a la parròquia... Preguem comunitàriament i individualment.