Text de l'Evangeli (Jn 6,60-69): En aquell temps, havent-ho sentit molts dels seus deixebles, digueren: «És dur aquest llenguatge! Qui el pot escoltar?». Però sabent Jesús en el seu interior que murmuraven sobre això els seus deixebles, els digué: «¿Això us escandalitza? Doncs, ¿si veiéssiu el Fill de l’home pujar on era abans? L’Esperit és el que vivifica, la carn no serveix de res. Les paraules que us he dit són Esperit i vida. Però hi ha alguns entre vosaltres que no creuen». Perquè sabia Jesús des del començament qui eren els qui no creien, i qui l’havia de trair. I deia: «Per això us he dit: ningú no pot venir a mi si no li és donat pel Pare».
Des d’això, molts dels seus deixebles tornaren enrere i ja no caminaven amb ell. Digué, doncs, Jesús als Dotze: «¿És que també vosaltres voleu anar-vos-en?». Li respongué Simó Pere: «Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna; i nosaltres hem cregut i hem sabut que tu ets el Sant de Déu».
HOMILIA
La
lectura de Josué i l’evangeli de sant Joan avui ens demanen que preguem una
opció seriosa front el context que vivim, context que
no sols canvia passant el temps. Tampoc
era fàcil el context del profeta Josué (s. XIII abans de Crist) ni el context
de Jesús (fa XXI segles):
Josué crida a tots els caps d’Israel, els jutges, els magistrats i al poble... i els diu clarament que són lliures per escollir a quin Déu volen servir:
- Als déus de la regió occidental de l’Eufrat
- Als déus des amorreus
-
Al Déu d’Israel
Josué els diu clarament la seva decisió: “Jo i la meva família mai de la vida abandonarem el Senyor per adorar
altres déus”. I recorda el que el Senyor
ha fet per el poble d’Israel: “Ens va alliberar d’un lloc d’esclavatge i i
ens va guardar per tot allà on passàvem”.
I
és curiós que Josué assenyali que el poble, no diu que els caps d’Israel, els
magistrats i els jutges, va dir també clarament: “També noltros estem
decidits a adorar el Senyor”.
Quan el poder perd la seva consciència de poble, quan es
converteix en poder, que difícil és -i en qualsevol context històric- no adorar
el poder i obrir-se a Déu, l’únic Déu.
La pregunta que em faig jo avui és: A quin Déu servim?
Quina història tenim per poder escollir qui és el nostre Déu?
A la missa funeral que vam celebrar dimecres passat,
recordava públicament la meva història: pares,
mestres, persones, alguns en el seu moment de morir... La meva història no s’entén sense el Déu que ens revela Jesús. I la
vostra? Pregunta que lliga amb l’evangeli: “I voltros què voleu fer
–ho diu Jesús als qui fins ara” l’havien seguit?
La lectura de sant Pau ens recorda el codi
domèstic entre els jueus que abraçava pares, fills i esclaus domèstics. I
aquesta carta ja és una teologia germinal del matrimoni cristià. La
carta té aquests punts significatius:
- Sotmeteu-vos els uns als altres: Espòs a l’esposa, els fills als pares, els esclaus als amos”. Evidentment, avui no és aquest el nostre codi domèstic. Aquesta subordinació és inacceptable. I Jesús ho sap. I què fa? Quan ho explica compara la relació que ha de tenir l’espòs amb l’esposa amb la que Crist té amb l’Església. Així, idò, dirà:
-
Esposos, estimau les vostres
esposes com Crist estima l’Església. L’espòs està
obligat a estimar l’esposa incondicionalment. Com Crist ho va fer i ho fa per
tots noltros. El seu poder no és altre que el seu servei total a favor de la
família.
És cert que seguir Jesús demana
constància, voluntat, seriositat. No és fàcil. Però també és cert que seguir altres déus et despulla de tota
serietat i fa que la teva vida només segueixi paranys de la carn, de la
història... sens cap tipus de profunditat i de vida de l’esperit.
Pregunta d’avui: Què estem disposats a fer? A quin Déu volem servir?