Text de l'Evangeli (Lc 1,26-38): I en el mes sisè l’àngel Gabriel fou enviat per Déu a una ciutat de la Galilea, anomenada Natzaret, a una verge, esposada amb un home de nom Josep, de la casa de David; i el nom de la verge era Maria. I entrà on era ella, i li digué: «Salve, plena de gràcia, el Senyor és amb tu!». Però ella, torbada amb aquestes paraules, considerava quin podia ser el sentit d’aquesta salutació. I l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria, perquè has trobat gràcia davant Déu. Vet aquí que concebràs en el teu si, i infantaràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Aquest serà gran, i li diran Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron de David el seu pare, i regnarà sobre la casa de Jacob eternament, i el seu regne no tindrà fi».
I Maria digué a l’àngel: «¿Com serà això, ja que no conec home?». I responent l’àngel, li digué: «L’Esperit Sant vindrà damunt teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el que naixerà serà anomenat sant, Fill de Déu. I vet aquí que Elisabet, la teva parenta, també ella ha concebut un fill en les seves velleses, i aquest és el sisè mes per a la qui era anomenada estèril; perquè per a Déu no hi ha res impossible». I digué Maria: «Vet aquí l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons la teva paraula». I l’àngel es retirà de davant d’ella.
HOMILIA
Celebram el IV diumenge d’Advent. Ja mos trobam poques hores abans de celebrar el misteri de l’Encarnació. El misteri d’un Déu, així és Déu, el Déu revelat per Jesucrist, que és amor, que mos fa costat fent-se un més entre noltros.
No és estrany que la seva Paraula, la Paraula del Déu proper, humà, que coneix la vida dels humans i les nostres diverses circumstàncies, sigui repetir una i altra vegada: “No tingueu por”. La invitació a no tenir por apareix 365 vegades al llarg de tota la Bíblia. Si la repeteix tant, senyal és que Déu és plenament conscient que necessitam la seva companyia, la seva presència, el seu ànim per anar fent camí tot superant dificultats.
A la primera lectura d’avui veiem ja com, a l’Antic Testament, Déu diu a Natan, profeta, sabent que David i el seu poble té enemics al seu voltant: “Viviu sense por. Els enemics ja no us oprimiran més. Jo visc entremig de tots voltros i he estat en totes les vostres campanyes”. “Jo som el vostre pare i voltros sou els meus fills”.
El salm 88, l’orant d’aquesta pregària, conscient de la presència de Déu en la seva vida, expressa: “Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors. D’una generació a l’altra cantaré la vostra fidelitat” “David anomena a Déu: Pare, Déu, Roca que el salva” “Sempre mantindré amb el poble el meu amor”.
Tant la primera lectura com el salm, avui experimenten l’amor de Déu i que, si Déu està al seu costat, de res han de tenir por.
La carta de sant Pau als cristians de Roma, continua avui amb aquesta mateixa tònica. Just començant ja diu: “Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la Bona Nova. De fer-vos viure confiats amb una notícia positiva: “No tingueu por. Déu mos acompanya”.
I aquesta mateixa “Bona notícia”: “No tingueu por!” es veu que mos costa entendre i acollir. Possiblement no poques vegades mos trobam presos per la incertesa, per la desesperança, per l’angoixa, per la sorpresa... Sorpresa, inquietud que va viure també Maria i que també ella va sentir: “No tenguis por Maria!”.
És bo que examinem avui de quines coses tenim por tots i cadascú. Tots com a poble i com Església, i cadascú segons les seves circumstàncies personals. De vegades potser siguin coses superficials, però també potser siguin coses profundes.
Déu ens anima avui a vèncer les nostres pors. Ens anima a posar les nostres pors a les seves mans i..., gràcies a las pregària, a la nostra confiança i intimitat amb Déu, sentim també noltros, comunitàriament i personalment: “No tingueu, no tenguis por!”.
La proximitat de Déu, ho viurem aquesta Vigília, ens ho recorda: “Déu s’ha fet un més! Déu ens acompanya! No tinguem por! No tenguis por!”
Avui som convidats a reconèixer que no vencerem les nostres pors tan sols individualment o fiant només de les nostres forces, acudits, voluntat... Només Déu, al nostre costat, serà capaç d’aconseguir que “no tinguem por!”. On tot es presenta perdut, quan tot se’ns fa costat amunt, Déu irromp i mos pacifica: “No tenguis por David!” “No tenguis por Maria!” “No tenguis por poble!” “No tenguis por Església!” “No tenguis por...Parròquia... Cati... Pedro...!”
A la llum de la Paraula de Déu, serà interessant que avui mos demanem: Confii en la presència de Déu? La visc propera? Confii que, no sols per les meves capacitats, sinó gràcies a Déu, seré, serem capaços de viure les nostres pors?