Text de l'Evangeli (Jn 1,6-8.19-28): Esdevingué un home enviat de Déu, de nom Joan. Aquest vingué per a testimoniatge, per testimoniar sobre la llum, a fi que tots creguessin per ell. No era ell la llum, sinó qui havia de testimoniar sobre la llum.
Aquest és el testimoniatge de Joan, quan els jueus des de Jerusalem enviaren a ell sacerdots i levites perquè l’interroguessin: «¿Tu, qui ets?». I ell confessà i no negà, i confessà: «Jo no soc el Crist». I li preguntaren: «Qui ets, doncs? ¿Ets tu Elies?». I diu: «No soc jo». «¿Ets tu el Profeta?». I respongué: «No». Li digueren, doncs: «Qui ets?, perquè puguem donar resposta als qui ens han enviat. Què dius de tu mateix?». Digué: «Jo soc la veu del qui clama en el desert: Adreceu el camí del Senyor, com digué el profeta Isaïes». I els qui havien estat enviats eren dels fariseus. I l’interrogaren, dient-li: «Per què bateges, doncs, si tu no ets el Crist, ni Elies, ni el profeta?». Els contestà Joan, dient: «Jo batejo amb aigua; enmig de vosaltres està aquell que vosaltres no coneixeu, el qui ha de venir després de mi, del qual jo no soc digne de deslligar-li la corretja de la sandàlia». Tot això va succeir a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.
HOMILIA
Avui els sacerdots i els levites fan moltes preguntes a Joan Baptista: Qui ets tu? Què dius de tu mateix?. Demanem-nos: Com les respondríem noltros?
Joan respon a aquestes preguntes dient
que tot i que ell no és el Messies, és
conscient que Déu l’ha cridat, que li ha confiat una missió important: Preparar-li el camí! Joan es sent cridat
a ser un “cridaner”, algú que
constantment alça la veu per inquietar
a qui viu al desert, a qui no fructifica, a qui no es sent cridat a res, a l’indiferent,
a qui li manca vitalitat, a qui li manca alegria.
No sols Joan a l’evangeli mos parla avui
que Déu el crida a despertar-nos, a viure amb els ulls oberts, a estar contents.
La crida a transmetre alegria afecta també avui al Profeta Isaïes i a Sant
Pau.
El profeta Isaïes sent que: “L’Esperit del Senyor que reposa sobre meu, m’ha ungit, m’ha cridat”.
A què l’ha cridat? L’ha cridat a
ser portador d’una Bona Nova. Isaïes ha de portar alegria als desvalguts, als qui tenen el cor adolorit, als qui els manca
llibertat, llum, esperança...
I què els ha d’oferir a qui viu amb el cor
adolorit, esclau, sense llum ni esperança? Els ha d’oferir amb el seu
testimoni i paraula, una sèrie
d’actituds:
*Viure sempre contents. Aquesta exhortació a l’alegria cristiana és la que dóna nom al diumenge III d’Advent com el diumenge de l’alegria, el diumenge del “Gaudete”. Cuida el seu esperit, ànima i cos, qui viu content. Qui es posa en mans de Déu i no perd ni la confiança ni la pau front qualsevol circumstància.
*Pregar constantment. A relacionar-se, a conversar amb Déu. Déu no pot ser tingut present sols puntualment, segons quan. Qui vol viure content, en pau, ha de procurar sentir-se acompanyat per Déu, sempre.
*Donar gràcies a Déu en tota ocasió. Tot mos ha de servir per aprendre. De tot n’hem de donar gràcies. En
tot hem de veure la part positiva.
I insisteix Sant Pau: “Açò és el que Déu vol de voltros!”. Que
visqueu contents, que pregueu, que doneu gràcies!
En el fons estem cridats a sentir tots la crida de Déu. Déu
mos crida tots a una missió. La nostra missió és
infondre esperança, alegria. Déu és en cadascú en tota ocasió.
I per açò sant Pau recomana i mos recomana: “Examinau-ho tot! Quedau-vos
només amb el que és bo, amb tot el que està lliure de fosca, de mal”. Viviu
contents!
Aquesta carta de sant Pau que mos crida a viure contents,
a resar, i a examinar-ho tot, té un interès especial perquè és la més antiga de
l’apòstol i sembla que és el primer document cristià conegut.
Què mos recomanen les lectures d’avui, tercer d’Advent?
Mos recomanen: “Que Déu mateix, el Déu de la pau, mos facin
del tot sants, guardi irreprensible el nostre esperit, la nostra ànima i el nostre
cos”.
Resulta sorprenent
la concepció tan integral de la salvació que ha d’afectar a totes les
dimensions de la persona: Espiritual
(Esperit), Psíquica (Ànima), Física (Cos). Res del que mos pertany ha de
quedar sense cuidar si volem viure “contents” a pesar de tot i de tant!
-Eduquem l’Esperit. Estimem el silenci, la pregària, la contemplació
-Eduquem l’ànima, eduquem la psicologia. Siguem persones de pensaments sans, de mirades netes, d’accions correctes.
-Eduquem el cos. Anem alerta en
què menjam i bevem. Facem exercici. I valorem també el descans.
Mantinguem-nos sans d’Esperit, d’Ànima, i de Cos.