Text de l'Evangeli (Mt 16,21-27): Des d’aleshores començà Jesús a manifestar als seus deixebles que convenia que ell anés a Jerusalem, i patís moltes coses de part dels ancians i dels grans sacerdots i dels escribes, i que fos mort, i que al tercer dia ressuscités. I prenent-lo a part Pere, començà a increpar-lo, dient: «Lluny de tu això, Senyor! No et succeirà tal cosa». Però ell, adreçant-se a Pere, li digué: «Ves-te’n del meu davant, Satanàs! M’ets escàndol, perquè no trobes el gust de les coses de Déu sinó de les dels homes».
Llavors Jesús digué als seus deixebles: «Si algú vol venir darrere meu, que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i em segueixi. Perquè el qui vulgui salvar la seva vida la perdrà; però el qui perdi la seva vida per causa de mi, la trobarà. Què en treu, doncs, l’home si guanya el món enter, però perd la seva vida? O què donarà un home a canvi de la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare amb els seus àngels, i aleshores donarà a cadascú segons les seves obres. En veritat us dic: hi ha alguns dels aquí presents que no gustaran la mort fins que no hagin vist el Fill de l’home venint en el seu regne».
HOMILIA
Jeremies avui comença amb una convicció personal que ja m’agradaria que tots poguéssim repetir constantment: “M’has seduït, Senyor, i m’he deixat seduir”.
I
com és que el Senyor ha seduït Jeremies? Per la mateixa raó que els
nostres amics, que la nostra família més propera mos sedueix: per la seva relació constant i per
deixar-se acompanyar incondicionalment i a tot temps per Déu. Un proverbi àrab
diu: “L’amistat és un com una peuada
a l’arena, aquesta desapareix si no és trepitjada contínuament”.
Reflexionem avui qui són, qui és aquell, aquella que ens sedueix? No passem de llarg d’aquesta reflexió si volem entendre i viure la convicció que ens presenta avui Jeremies.
Prou sabem que quan algú o alguna cosa ens ha seduït, som capaços de superar, com Jeremies, adversitats, mals entesos, comentaris contraris, fins i tot burles sobre Ell.
De tot açò em va sortir
vencedor Jeremies perquè la Paraula de Déu el seduïa tant que, com ell manifesta,
no la podia deixar, no
podia fer vacances d’ella, no la podia aparcar. Segons Jeremies, la Paraula de Déu li era com un foc devorador que
no podia ni volia apagar encara que li donés problemes.
Si
volem que la Paraula de Déu i Déu mateix de ver ens sedueixi, no aparquem, no
deixem, no prenguem vacances ni de la pregària, ni de l’escolta de la Paraula,
ni de l’Eucaristia, ni de la nostra comunitat cristiana. Tinguem ganes
que la Paraula ens sedueixi, que l’Eucaristia ens sedueixi, que la Comunitat
ens sedueixi.
Quan la Persona i la Paraula de Déu ens sedueix, vivim la mateixa pregària del salmista d’avui (Salm 62):
-Només en Déu reposa la meva ànima!
-Només Ell és la roca que em salva
-D’Ell en ve tota esperança
-Sols
en Ell trob el meu refugi
Què és el que ens pot interessar més que Déu? Qui hem de deixar que ens sedueixi més que Déu? A qui o a què hem de prestar més atenció i temps que a Déu? Sant Pau avui mos respon des de la seva experiència personal:
-L’únic que m’interessa és ser
“agradable” a Déu!
I
Sant Pau aconsella així per aconseguir ser agradables a Déu, per aconseguir que
Déu ens sedueixi i que ens deixem seduir:
1)
No deixeu que sigui el món que us formi. S’altre dia una persona em deia una
expressió que em va agradar moltíssim: “Tot i que avui açò que he fet ho fa molta
gent, deman perdó perquè no és criteri i voler de Jesús, no és criteri i desig
catòlic”.
2) Renovem el nostre interior. Que no ens preocupi només el nostre físic, el nostre exterior. Que no ens preocupi només anar a caminar, en velo, al gimnàstic, a piscina... Renovem sobretot el nostre interior. Facem reflexió, examen de consciència, pregària, deixem-nos acompanyar per un bon mestre o amic espiritual...
3)
Que ens interessi conèixer quina és la voluntat de Déu a favor nostre,
de la família, de la parròquia...
Jesús,
que diumenge passat lloava Pere perquè el reconeixia com a Fill de Déu,
avui li respon després que Pere li aconsella viure una vida fàcil:
“Fuig de mi Satanàs perquè penses com el món i no com a Déu”
Pregunta què em faig avui: “Qui em pot seduir més que Déu, més que l’amor i al servei als altres en nom de Déu?”
- Tenir èxit, no!
- Caure simpàtic a tothom, no!
-
Agafar un temps de vacances i deixar de banda
la pregària, l’Eucaristia o la comunitat?, no!
Deixem que sigui Déu l’únic que ens sedueixi totalment!