Text de l'Evangeli (Mt 18,21-35): En aquell temps, Pere s’acostà, i li digué: «Senyor, quantes vegades pecarà contra mi el meu germà, i el perdonaré? ¿Fins a set vegades?». Li diu Jesús: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
I així, el regne dels cels s’assembla a un home, un rei, que va voler passar comptes amb els seus servents. I havent començat a passar-los, li’n van portar un que devia deu mil talents. I no tenint amb què pagar, l’amo manà que fos venut ell, i la muller, i els fills, i tot el que tenia, i que se li pagués. I llançant-se el servent als seus peus, es prosternà, i li deia: “Tingues paciència amb mi i t’ho tornaré tot”. Però compadit el senyor d’aquell servent, el deixà anar i li condonà el deute. I quan sortí aquell servent, es trobà amb un dels seus companys que li devia cent denaris, i agarrant-lo l’ofegava, dient: “Torna el que deus!”. Llançant-se, doncs, als seus peus, aquell company el pregava, dient: “Tingues paciència amb mi i t’ho tornaré”. Però ell no ho volgué, sinó que anà a ficar-lo a la presó fins que tornés el deute.
Veient els seus companys el que succeïa, s’entristiren molt i anaren a contar al senyor tot el que havia passat. Aleshores el cridà el seu senyor, i li digué: “Servent malvat, tot aquell deute te l’havia condonat perquè m’ho vas suplicar. ¿No esqueia que també tu et compadissis del teu company, com jo m’he compadit de tu?”. I enrabiat el senyor, el posà a mans dels botxins fins que pagués tot el deute. Així també el meu Pare celestial farà amb vosaltres, si cadascun no perdona el seu germà de tot cor».
HOMILIA
Mos costa no poques vegades perdonar i viure alliberats de ressentiments. Tots vivim ferides inevitables a causa de les nostres múltiples relacions interpersonals. És evident que en aquelles relacions on hi ha indiferència, desconeixement mutu, llunyania, no hi té lloc es perdó perquè no hi ha relació, no hi ha amor ni odi, sols hi ha silenci i buit interior.
La paràbola d’avui de qui no va saber perdonar quan ell havia estat perdonat és una amonestació, un avís de Jesús molt seriós perquè Jesús considera que el perdó és totalment necessari si estem abocats, com hi estem, a relacions interpersonals constants. I si, perquè hi ha relació, comunicació, un cara a cara, hi ha d’haver, amor, proximitat, escolta, silenci, pau, tot un donar i rebre constant i cordial.
Què seria de noltros si no fóssim capaços de perdonar-nos, de viure entre noltros misericòrdia i compassió? Què seria, i què és de noltros, si quan demanam comprensió i perdó als altres no som capaços, de comprendre i perdonar també noltros?
I aquesta actitud, evangèlicament i per sentit comú, no té límits. Mos hem de saber perdonar constantment, totalment. Posam exemples?
- Com Església hem de perdonar sempre. Qui creuria els cristians quan anunciam constantment que l’amor i el perdó han de ser fonamentals en la nostra vida, si no fóssim capaços de perdonar de cor a tots aquells que mos critiquen fins i tot de males maneres i des d’interessos inconfessables?
- Familiarment mos hem de perdonar sempre. ¿Seria possible crear una família i viure en família si no fóssim capaços d’acollir la diversitat de cadascú i d’entendre que tots podem viure moments o èpoques de crisis personals a causa de sa feina, de sa relació familiar, d’una frustració personal...?
- Si no ens perdonéssim, ¿què passaria quan estem malalts o tornam persones grans... o quan ens manca feina i no tenim possibilitats econòmiques... si tinguéssim arxivades paraules, moments, actituds desagradables amb qui està malalt, amb qui torna gran, amb qui és emigrant...?
Vivim ressentiments, vivim manques de perdó, a causa d’haver patit una ofensa d’una manera o d’una altra: Em va maltractar, em va enganyar, em va trair… Tots vivim i hem viscut ferides que si no som capaços de curar-les, si no som capaços de perdonar-les. Si no hi ha perdó, la convivència és impossible.
Qui no perdona, qui viu ressentit, posa mala cara quan veu qui o què és la causa de la seva agitació emocional. El ressentit, qui no perdona, conversa malament de la persona o grup que li crea aquest malestar interior i la degrada.
Com aconseguirem viure sense ressentiment? Com aconseguirem perdonar?
El ressentiment, la manca de perdó es guanya no negant-lo; pacificant la ràbia; practicant la flexibilitat; intentant comprendre si volem ser compresos; dedicant la nostra energia a fer coses que ens facin sentir bé i no malament.
Francis Bacon (1561-1626), filòsof Anglès, ja deia fa temps: “Venjant-nos, ens igualem al nostre enemic; perdonant-lo, ens mostrem superior a ell”.
Jesús afirma constantment: “L’amor sana!”.
El Papa Francesc ens diu a la seva carta Fratelli tutti (Germans tots): “El cristianisme accentua fortament el perdó i la reconciliació”. I en aquesta mateixa carta mos recorda el text de Mateu 18,22: No hem de perdonar sols set vegades, unes poques vegades. Hem de perdonar setanta vegades set, hem de perdonar sempre.