Text de l'Evangeli (Mt 16,13-20): I havent arribat Jesús a la regió de Cesarea de Filip, preguntava als seus deixebles, dient: «Qui diuen els homes que és el Fill de l’home?». Ells respongueren: «Uns que Joan Baptista, d’altres que Elies, uns altres que Jeremies o un dels profetes». Els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?». I responent Simó Pere, li diu: «Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu». I responent Jesús, li diu: «Benaurat ets, Simó Barjona, perquè no t’ha revelat això ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare, que està en els cels. I jo et dic que tu ets Pere, i damunt aquesta pedra edificaré la meva Església; i les portes de l’infern no prevaldran contra ella. Et donaré les claus del regne dels cels, i tot allò que lligaràs a la terra serà lligat als cels, i tot allò que deslligaràs a la terra serà deslligat als cels». Llavors ordenà als deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Crist.
HOMILIA
Avui la litúrgia ens torna a regalar un salm preciós. El salteri, llibre també valuós de la Bíblia, són 150 poemes, mos dóna a conèixer diverses experiències de creients orants, de qui cerca fer-se amb Déu
El salmista del salm, de la pregària 137, dóna gràcies a Déu perquè l’ha escoltat. No ens diu què li ha demanat, que tampoc importa. El que importa és que Déu l’ha escoltat. Déu escolta el feble. Déu té misericòrdia.
Avui m’he sentit convidat, i us deman que us hi sentiu també voltros, a sentir alguna feblesa, alguna necessitat que vivim, algun motiu de donar gràcies a Déu. Em convid i us convid a demanar-nos, si l’hem posada en mans de Déu. La relació del salmista amb Déu no és curta i superficial, no és un “hola” i un “adéu”. La seva relació és íntima, pausada, confiada...
L’evangeli d’avui confirma tot açò. Els deixebles, els amics de Jesús, els qui mantenen diàleg i atenció constant amb ell, el coneixen bé. Front la pregunta de Jesús: “I voltros qui deis qui som?”, Simó Pere respon: “Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu!”. Els altres, els qui no mantenen una relació constant i íntima amb ell, els qui no l’acompanyen, davant la mateixa pregunta: Alguns responen: “Tu ets Joan Baptista!”, uns altres: “Tu ets Elies”, d’altres: “Tu ets Jeremies o algun altre dels profetes”.
Qui ha respost des del coneixement personal i íntim, s’identifiquen tant amb Ell, que Jesús, en nom de Déu, els confirma que podran disposar de la capacitat de perdonar que té Déu, i que el podran anunciar: “Us confiaré, els diu, les claus del Regne de Cel”. Us confiaré el missatge i les actituds que emmenen de cap a Déu.
Avui ja ens va bé fer-nos cadascú aquesta pregunta essencial: Vivim amb intimitat en Déu? Li posam tot a les seves mans? El nostre cor descansa i confia en Ell? Som persones de pregària? Mos deixam acompanyar per ELL?
No deixem mai de fer-nos preguntes. Avui, el “Llibre de la Missa Diària”, a la reflexió que posa al final de les lectures, ens convida a fer aquesta pregària: “Ajuda’ns, Senyor Jesús, a saber escoltar les teves preguntes quan llegim o escoltam la teva Paraula; ajuda’ns a tenir present les qüestions que mos planteja el món d’avui des del sofriment, des de la cultura, la ciència i les arts, des de la increença o la indiferència religiosa, des de la constatació dels nostres pecats. I ajuda’ns especialment a saber respondre des de la fe viscuda i el testimoni de vida; i que la nostra manera de viure sigui també un qüestionament per a aquells que ens rodegen”.
Escoltem les preguntes que Jesús ens fa cada moment. I des de la nostra intimitat amb Ell, desitgen respondre a les preguntes que avui el món ens planteja des de tants nivells, des de la nostra intimitat amb Ell.