Text de l'Evangeli (Mt 14,22-33): Quan la gent hagué menjat, Jesús immediatament manà als deixebles que pugessin a la barca i que el precedissin a l’altra riba, mentre acomiadava les multituds. I quan les hagué acomiadat, pujà a la muntanya a pregar tot sol. Arribat el vespre, encara s’estava allà tot sol.
Mentrestant, la barca ja era enmig del mar a molts estadis, batuda per les ones, perquè el vent era contrari. I a la quarta vetlla de la nit, anà cap a ells caminant sobre el mar. Però els deixebles, veient-lo caminar sobre el mar, s’espantaren, i deien: «És un fantasma»; i cridaren de por. Però de seguida Jesús els digué: «Tingueu confiança! Soc jo, no tingueu por!». I responent-li Pere, digué: «Senyor, si ets tu, mana’m anar a tu sobre les aigües». I ell diu: «Vine!». I baixant Pere de la barca, caminà sobre les aigües, i anà cap a Jesús. Però veient fort el vent, va tenir por, i començant a enfonsar-se, cridà dient: «Senyor, salva’m!». I a l’instant Jesús, estenent la mà, l’agafà, i li digué: «Quina poca fe! Per què has dubtat?». I quan pujaren a la barca, el vent cessà. Els qui eren a la barca l’adoraren, dient: «Veritablement tu ets Fill de Déu!».
HOMILIA
Hi ha una expressió, una crida, una recomanació que constantment ens fa el Papa Francesc i que també la feia constantment el Papa Sant Joan Pau II, i que, en el fons, és la que fa l’Església de tots els temps i que té com a referent Jesús: NO TINGUEU POR!
Qui
confia en Jesús no ha de tenir por mai de mai. Pere no s’haguera
enfonsat a dins de la mar si en tost de prestar atenció al vent i al fort
onatge n’hagués prestat en Jesús.
¿I com superar la por d’aquest moment present quan vivim un entorn de vent i d’ones que enfonsen a molts a causa que viuen manca de pau interior i social, de veritat, de recerca de Déu, de celebració de la fe...?
Superarem
la por d’aquest moment present, com altres cristians han superat la por
del seu moment present, si ens fixam
en les actituds i els consells que ens dóna Jesús només a l’evangeli d’avui.
Què fa Jesús per mantenir-se fidel a Déu a pesar de les ofenses, traïcions i de
la mort en creu que pateix?
1r. Puja tot sol a una muntanya per resar. I Resar que és? Resar és posar-se en mans de Déu. És confiar en Ell totalment i mantenir amb Ell una relació de plena intimitat. Resar és cercar un lloc solitari, un lloc de pau, tot evitant destorbs exteriors que mos puguin impedir la nostra trobada cordial i íntima amb Ell havent evitat vents i ones exteriors que pertorben la nostra vida diària.
On
podem trobar aquest lloc solitari perquè sols sigui Déu qui centri la nostra
atenció? Un lloc íntim de casa, el Santíssim, un espai natural: camp, mar,
muntanya... Aquests dies hem viscut la festa de Sant Domènec de Guzman. D’ell
es deia que vivia amb una actitud de tanta pregària constant que: “O
parlava de Déu o parlava amb Déu”. La pregària ens condueix a ser
sols “presència de Déu”, no nostra!
2n.
Demana i avui fins i tot obliga, demana amb insistència, que els apòstols pugin
a la barca a fi d’arribar a la costa, al lloc on es troba la gent i els pobles
per anunciar l’evangeli. Mos demana que siguem conscients del moment
que vivim i que, després de moments de pregària i de celebració de la fe, anem
a fora i anunciem l’evangeli. El Papa
ha dit aquests dies passats als joves que es trobaven a Lisboa i a Fàtima:
L’Església
ha de ser una casa tan oberta que no ha de tenir portes. Els cristians hem de
sortir d’ella amb ganes d’arribar -i el Papa ho repetia una i altra vegada- a
tots, a tots, a tots. Que la nostra vida sigui sempre, com la de Sant
Domènec de Guzman, una paraula de Déu.
3r. I què fa a més Jesús? Jesús té un tracte exquisit, humà amb tothom. Em crida l’atenció que Jesús mentre convida i obliga als apòstols a pujar a la barca per anunciar l’evangeli, ell “acomiada” la gent, s’hi relaciona, manté una conversa amb la gent propera, cordial.
Tractar a la gent cordialment és
el primer anunci de l’evangeli.
Ningú farà cas d’uns catequistes, d’unes pares cristians, d’unes persones
batiades si aquests -si noltros- no són capaços de tractar del tot humanament a
la gent. Si volem que el missatge de l’evangeli sigui atès i escoltat, els
batiats, els enviats a anunciar-lo, hem de tenir amb tothom un tracte plenament
humà.
Preguem aquests dies perquè els joves que han assistit a la Jornada mundial de la Joventut, els qui han viscut aquests dies el campament parroquial, i els qui partiran també a Mallorca a fer uns dies de convivència i excurssió, visquin la pregària, visquin l’anunci de la Paraula de Déu, visquin la bona relació amb tothom, amb tothom, amb tohom.